Sant Salvador fou seu d’una petita comunitat monacal que depenia del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Els seus orígens s’han de situar dins l’època carolíngia, com un dels punts d’avantguarda de la repoblació de la comarca. Vers l’any 830 els monjos de Tavèrnoles fundaven, al lloc conegut amb el nom de vila Tineosi, la casa monacal de Sant Salvador, i el 835 l’abat Calort de Tavèrnoles obtenia de Lluís el Piadós, rei de França, protecció per a la comunitat de Sant Salvador i el privilegi d’elegir-ne lliurement l’abat. Malgrat que el monestir fou erigit en abadia, aviat es va convertir en priorat, i l’any 1040 consta dependent del monestir de Tavèrnoles. A partir del s. XII, la importància del cenobi devia minvar, a causa del creixement d’altres monestirs veïns i de la decadència incipient del centre de Tavèrnoles. En la visita pastoral del 1312, l’església consta com a parròquia que mantenia la seva categoria de priorat, lligat a la congregació claustral benedictina de Tarragona. Cap a l’any 1580, amb l’extinció del monestir de Tavèrnoles, el papa Climent VIII va donar les rendes de la Vedella al seminari de la Seu d’Urgell, si bé més tard passava al nou bisbat de Solsona i va ser administrat pel monestir de Sant Pere de la Portella fins al segle XIX.
En documents dels segles XIII i XIV s'han trobat les formes Zavadera, Vadera i Lavedera o Lavadera, utilitzades indistintament, que provindrien del llati vadum, amb el sentit de gual o lloc on es pot travessar el riu caminant. Així doncs, aquest devia ser el topònim original que es va adjuntar a l'advocació de Sant Salvador (Sant Salvador de la Vadera), existia com a monestir des del segle IX.
Fins al segle XIX va ser una parròquia formada per cases disseminades que tenia com a centre l'església de Sant Salvador de la Vedella (l'antic monestir).
Va ser a finals del segle Xix , arran de l'explotació de les mines de carbó, que es va formar el nucli de població al peu de l'església de Sant Salvador.
Els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació, que depenien d'aquesta església, també van donar nom a finals del segle XIX a les noves colònies mineres que s'hi fan formar.
Una bona part de l'espai al voltant de l'antic monestir de Sant Salvador formava part del conreu de la Tuta, una casa adossada al peu mateix del priorat.
L’any 1970 Sant Salvador de la Vedella tenia encara 1865 habitants.
Quan es van iniciar les obres de la presa que havia de negar el poble, es va començar a construir també Sant Jordi de Cercs, prop de l'ermita de Sant Jordi, d'on va prendre el nom, un poble construït de nou per reubicar els habitants desplaçats forçosament per la inundació.
La majoria d'habitants de Sant Salvador de la Vedella es van establir a de Sant Jordi de Cercs.
Al final, el poble fou venut a una empresa de desguàs que aprofità tot el que fou possible, mentre anava enderrocant els edificis que havien de quedar negats.
Fou el 1979 quan l'aigua de l'embassament acabà de cobrir del tot el poble i envoltà la roca on es troba el monestir.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0060716.xml
http://www.ub.edu/geocrit/sv-151.pdf
https://www.monestirs.cat/monst/bergue/cbg10vede.htm
https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0060717.xml
Si continua “ la pertinaz sequía“ , tant a la bona gent, com als xoriços d’eixe món, els venen problemes, i no petits.
Poseu el Berguedà a la vostra agenda.