El Joaquim Gimeno publica una fotografia de l’església parroquial de Salt, advocada a Sant Cugat, datada entre els anys 1920-1960, en aquell període el cens passa de les 4185 ànimes l’any 1920 a les 7077 l’any 1960.
Des d’aquell moment es produeix un creixement exponencial que es concretarà en el 32.230 habitants de dret al tancar l’exercici 2021.
Patrimoni Gencat ens diu de Sant Cugat de Salt; edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. Les parets són arrebossades i la coberta és de teula àrab. Interiorment s'estructura en una nau central i dues laterals més baixes. Aquesta disposició interior queda reflectida volumètricament a l'exterior. La nau central és coberta amb volta de canó, amb arcs torals i llunetes laterals. La torre campanar és situada sobre la nau lateral dreta. Presenta un alt basament de parets arrebossades amb carreus a les cantonades. La part superior, de planta octogonal, és feta amb carreus, i les obertures són en forma d'arc de mig punt. Una barana balustrada amb boles fa de remat. La portalada és rectangular amb timpà i fornícula adornats.
Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. ( Salitja, l a Selva, Girina, 10-03-1966) publica els Goigs d’aquesta parròquia :
https://algunsgoigs.blogspot.com/search/label/Cugat%20%28sant%29+Salt
l’ Antoni Sanz i Alguacil escriu a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0503801aa.xml
El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto”. D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església (“Sancti Cucuphatis in Salto”), en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona.
Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia.
En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume (per exemple en un document del 1544).
L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res.
Salt, massa sovint, és noticia per fets que es tenen a veure amb el Patrimoni històric i/o artístic.