Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Lloren´Savall, 2 e maig de 1926 davant + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) del Solà del Mujal, al terme de Navàs, és un mas d’origen medieval que ja està documentat l’any 1313, anterior al fogatge de 1365-1370, es troba al peu de l’antic Camí Saliner, per on es transportava la sal de Cardona cap a les terres d’Osona.
La tradició oral diu que feia funcions d’hostal, mentre que al mas veí de Bartomeus molts dels seus estables servien per donar servei a les mules dels traginers. Segons es diu, d’anada els traginers feien parada i fonda en aquest hostal; l’endemà carregaven la sal a Cardona i tornaven a passar la nit al Solà.
Probablement, entre els segles XVII-XIX la casa s’amplià fins assolir el volum actual, i es devien construir els nombrosos coberts. Entorn de 1927 va comprar la masia la família Closa, en van reformar la part de l’habitatge i li van donar l’aspecte renovat que ara presenta. Segons sembla, el paleta que es va encarregar de les obres es deia Casimiro i havia fet alguna intervenció molt semblant en masies de Serrateix.
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2013/09/la-casa-modernista-de-serrateix.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/02/sant-vicenc-de-navel-bergueda-jussa.html
El Mapa de Patrimoni en diu ; Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada a la part baixa del poble del Mujal, al costat de l’església parroquial i de l’antic camí ral (actual carretera). Consta d’un cos de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats coberts a la part posterior i als laterals, així com una pallissa al nord-oest amb una magnífica era enrajolada davant seu. Al sud-oest hi ha més coberts (en bona part una ampliació del 1963) i, a l’altre costat de la carretera, el pou de la masia, equipat amb una bomba manual.
Probablement la casa manté l’estructura i el volum originaris, però el 1927 va ser objecte d’una reforma general que la va revestir d’un estil eclèctic, pròxim a l’historicisme o al romanticisme. Així, la façana principal totalment renovada pren un major protagonisme, amb una composició simètrica en base a tres eixos verticals en la qual destaquen unes galeries tripartides a la part central. Consten d’arcs de mig punt fets amb maó i esgraonats a la part dels capitells, amb columnes de pedra i baranes de balustre. A la planta primera la galeria és tancada amb porticons de llibret. Aquestes galeries són flanquejades per balcons rematats amb arcs escarsers de maó i amb baranes de ferro forjat, i a la planta baixa el portal és senzill, amb arc rebaixat de maó. Aquestes formes destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color clar, amb un sòcol de línia esglaonada.
En les façanes laterals les obertures tenen una disposició menys regular i són més senzilles, però mantenen l’estil, amb uns remats de maó en forma de suaus arcs escarsers