El Raúl Pastó Ceballos m’enviava fotografies de l’abandonada església del nucli d’Argentera al terme de Vilanova de Meià, a la comarca de la Noguera, advocada a la Mare de Déu del Remei que es troba, isolada, en un replà del vessant nord del barranc d’Argentera.
El Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) , i l’Albert Benet i Clarà ( Sallent, Bages, 1941 ) expliquen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1748101.xml
Que fou l’església del terme d’Argentera i depengué del monestir de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica.
La primera notícia del terme correspon a l’any 1068, quan el prevere Eldomar facultà els seus marmessors per a distribuir els seus béns, entre els quals hi havia la meitat d’una vinya i la meitat d’un molí situats a Argentera.
L’església apareix per primera vegada en el capbreu atribuït a l’any 1137, en el qual consta que el monestir de Santa Maria de Meià tenia en el castell d’Argentera uns molins, diversos horts i oliveres i l’església. No se sap quan el monestir rebé la donació d’aquesta església, ja que no es troba que formés part de la dotació inicial ni apareix en cap altra donació de la família Meià ni de cap altra família.
Les funcions parroquials, com també l’advocació antiga, es confirmen l’any 1315 quan el visitador de l’arquebisbe de Tarragona inspeccionà l’església parroquial de Santa Maria d’Argentera.
A mitjan segle XVII, Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes, Vegueria de Girona, 1624 - Manresa, Vegueria de Manresa, 1691) la definia com: “Nuestra Señora de Argentera. Es parroquial”.
En aquell moment també cita una església de: “Nuestra Señora del Rosario, junto al Castillo de Argentera”.
Actualment, el temple es troba sense culte i totalment abandonat, si bé encara es manté dret.
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil clarament apuntat, reforçada per tres arcs torals també de perfil apuntat. Aquests arcs —els situats més a ponent— arrenquen de permòdols, al costat dels quals també es veuen restes d’impostes bisellades, d’estructures d’arcs anteriors, o no construïts. L’arc toral de llevant és suportat per dues pilastres amb impostes, i cantonades bisellades, i obre l’espai presbiteral de la capçalera. Fins al segon arc toral (des de ponent) la volta és de reble i lloses sense treballar, col·locades en plec de llibre, i a partir d’aquí la volta és de carreus ben tallats i polits, i arrenca d’una imposta de bossell. Aquest sector de ponent de la nau correspon a la fase més antiga de la construcció conservada; s’hi obre una porta, estreta, resolta amb brancals monolítics i arc de mig punt. A prop seu hi ha una finestra molt rústega de doble esqueixada. L’aparell d’aquest sector és de carreuó poc polit disposat en filades irregulars, però uniformes.
La capçalera és formada per un absis semicircular, alterat per la construcció d’un cambril, precedit d’un arc presbiteral en degradació; els brancals han estat modificats per la construcció de dues capelles rectangulars, que defineixen una mena de capçalera trevolada. La capella nord, obrada amb carreus ben tallats i polits com la major part del sector de llevant, és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, mentre que la capella sud és coberta amb volta de canó de perfil semicircular i l’aparell de la construcció és molt més irregular.
El sector de llevant de la nau té els murs més engruixits que el de ponent; a la façana sud s’obre una porta, en arc de mig punt construït amb dovelles ben tallades, que és a la base d’un campanar d’espadanya de dos ulls, molt alterat per afegits posteriors.
Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, llevat de l’absis, on hi ha un ràfec format per una senzilla motllura bisellada.
Actualment, l’església de la Mare de Déu del Remei evidencia dues fases constructives principals; la més antiga correspon al sector de ponent de la nau, datable probablement dins el segle XII, o de la darreria del segle XI, però lluny de les formes llombardes. La capçalera, i tot el sector de llevant d’aquest primer edifici, fou substituïda i ampliada per l’absis actual, datable al segle XIII, ja prop de formulacions gòtiques, i que hauria estat modificat amb la construcció de les capelles en una data posterior.
Si en teniu ocasió visiteu Vilanova de Meià, la Noguera i la " Terra Ferma" , i si sou catalans – i us estimeu la vida, eviteu viatjar a Palència, almenys fins que tanquin a la presó al Pablo Casado Blanco (Palència, 1 de febrer de1981)