El Matias En Mais Castanyer, publica una fotografia de l’Ernest Costa, datada el 28/02/1995, Església Santa Maria del Freixe, Mieres, la Garrotxa.
L’Antoni Noguera i Massa ( Olot, 1921 + Olot, 9.03.2016) , la M. Lluïsa Ramos i Martínez i la Gemma Ylla-Català i Passola( Barcelona, 31 de juliol de 1962), escriuen de l’església del Freixe, a l’extrem meridional del terme de Mieres , al vessant septentrional del Collet de Bas-tarra, a l’aiguavés de la riera de Llémena, en un lloc que centra el veïnat de la població esparsa; el temple advocat a Santa Maria, és menut i molt simple, d’una sola nau rectangular, amb els murs que es tanquen vers llevant, i un sol absis, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada. L’absis dóna en planta un arc ultrapassat d’uns 0,80 metres .
El campanar d’espadanya era a continuació del frontispici de ponent, per la banda de tramuntana; fou aixecat en ple període romànic i reforçat en forma de torre i cobert amb teulada de dos vessants, segurament quan fou afegida la sagristia al cantó de tramuntana.
La porta, actualment cegada, s’obria a la façana de ponent. Damunt seu hi ha encara una finestra en forma de creu grega i una petita fornícula, feta en pedra calcària.
La volta de la nau és de canó, igual com l’arc que separa el presbiteri de la nau.
Actualment la porta d’accés, rectangular, és oberta, dissortadament, en ple absis.
L’aparell amb el qual fou construït l’edifici és fet amb carreus petits, trencats a cops de martell i sense polir, els quals no formen filades.
Tot i que no hi ha pas un criteri uniforme sobre la datació d’aquesta església, alguns autors, com ara Xavier Barral i Altet (Barcelona, 1947) la daten al segle XI.
El Museu d’Art de Girona conserva un encenser procedent de Santa Maria del Freixe. Aquest encenser formava part del fons del Museu Diocesà on era inventariat amb el número 22. Amb l’acord d’unificació del Museu Diocesà i el Museu Arqueològic Provincial en el Museu d’Art de Girona, el 7 d’abril de 1979, la peça passà a formar part d’aquest últim museu, on actualment és inventariada amb el número 59.
Encenser provinent d’aquesta església i conservat actualment al Museu d’Art de Girona, on és inventariat amb el núm. 59.
L’encenser de Santa Maria del Freixe és de bronze i encara conserva originals tots els seus elements: la caldereta, la tapa, les cadenes i la peça de sustentació d’aquestes.
La peça fa 13,50 cm d’alçada, i 37,50 cm d’alçada amb les cadenes i la peça de sustentació.
La caldereta té forma de casquet semisfèric llis, d’11,50 cm de diàmetre, amb una anella també llisa, de 2,50 cm d’alçada, que li fa de peu. La forma de la tapa és pràcticament simètrica a la de la caldereta, llevat que a l’extrem superior la tapa és acabada en una forma cònica on s’agafa la cadena central.
La decoració en calat de la tapa és caracteritzada per la repetició d’un motiu ornamental, triple en la superfície d’aquesta. Aquest motiu consisteix en la figuració d’un animal rampant inscrit en una orla i aquesta, a la vegada, inscrita dins el triangle esfèric format per la base de la tapa i la decoració estrellada de la part superior. Els motius que completen la decoració són estilitzacions vegetals en calat o en incisió.
L’animal representat és un quadrúpede que ha estat adequat a l’espai circular de l’orla que l’envolta, de manera que les potes es distribueixen ocupant-ne el perímetre inferior, i el llom de l’animal s’arqueja de manera exagerada corbant la cua sobre seu fins a tocar-se amb el cap girat enrere.
L’encenser conserva encara les cadenes i la peça que les sustenta. Aquestes cadenes són formades per l’enllaçament de peces de secció rectangular en forma de S tancada. La peça de sustentació de les cadenes és formada per tres braços que, partint d’un nucli central amb bola i anella, s’obren i es cargolen a l’extrem per a sostenir a les puntes la part superior de les cadenes amb una petita anella a la part inferior. La cadena central és subjectada a la part superior, al centre de l’encreuament dels tres braços.
Tot i que la simplicitat de l’animal fa complexa la seva identificació, cal tenir present que l’animal rampant és molt estès per l’occident medieval. Les representacions animalístiques medievals tenien originàriament una traducció simbòlica que establia paral·lels amb els misteris de la religió i amb la vida de Crist. Amb el temps, però, han perdurat més les formes que alguns dels seus significats simbòlics.
L’encenser de Santa Maria del Freixe té un paral·lel clar en l’encenser de Viladonja (el Ripollès) conservat al Museu Episcopal de Vic, tant pel que fa a la tipologia de la peça com pel que respecta a la representació animalística de la seva decoració.
Malgrat la dificultat de la catalogació cronològica de la peça, cal tenir present d’una banda, la coincidència amb els primitius encensers per la forma simple i esfèrica i, d’altra banda, la incorporació de nous motius ornamentals, com ara la figuració animalística de l’animal rampant, en aquest tipus de peces.
Tenint en compte aquestes qüestions i el paral·lelisme descrit amb la peça conservada al Museu Episcopal de Vic, hom pot datar aquest encenser dins la primera meitat del segle XIII.
A part algunes oxidacions a l’interior de la tapa i d’un forat a la base de la cassoleta, l’estat de conservació de la peça és bo
Poseu la Garrotxa a la llista d’indrets a visitar. Eviteu, sobretot si sou catalans, viatjar a Palència, almenys fins que la Justícia actuï contra Pablo Casado Blanco(Palència, 1 de febrer de 1981)