El Josep Maria Cots i Serra, el Josep Ros i Mateu ,l’ Antoni Sanz i Alguacil , i el Josep Maria Abril i López, escriuen de l’església advocada al protomàrtir Sant Esteve a l’antic poble de Brió que era format per un conjunt disseminat de cases, al terme de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l’Estany, a:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0545802.xml
L’església de Sant Esteve de Brióés una construcció d’una nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular.
A ponent i gairebé alineada hi ha una torre quadrada de les mateixes característiques constructives.
En època moderna l’església i la torre han acabat formant un mateix conjunt, en establir-se la rectoria sobre l’església i ajuntarse mitjançant un pont. Aquestes reformes també van afectar l’interior de l’església, que es presenta, avui, bastant desfigurada per la transformació barroca.
La portalada de l’església situada a migdia és lateral, amb arc de mig punt adovellat, que forma una arquivolta amb la porta rectangular amb timpà.
L’aparell és bastant regular, amb carreus quadrangulars de 20/30 × 30/40 cm de pedra sorrenca, molt ben tallats i polits a l’absis.
Aquest absis ha estat afegit amb posterioritat, sigui per una reconstrucció, sigui perquè l’església era rectangular.
Ateses les característiques d’aquest conjunt no és impensable que es tractés d’una construcció civil (una torre amb habitacle i una sala) del segle XII, convertida en església amb absis del segle XIII.
L’any 1359 consta la parròquia de Briolif amb 5 focs de cavaller.
El 1530 constava ja com a sufragània de Sant Miquel de Campmajor
L’església de Girona començava a retornar al poble el que és del poble, i ho feia com pertoca, modificant la titularitat dominical dels edificis, amb l’única reserva de poder celebrar funcions litúrgiques, si algun dia, els fidels poden oblidar com se’ls va trair – per garantir-se una “nomina” de l’estat, i els beneficis socials que això comporta -, no és cert allò “ de que més va tard que mai” com bé deia l’Ermessenda de Valrà, m’agrada però, que sigui l’església de Girona, l’església catalana, la primera en fer aquest reconeixement. Déu els ho tindrà present.
Mons. FrancescPardo i Artigas( Torrelles de Foix , el Penedès sobirà, 26 de juny de 1946) és des del 16 de juliol de 2008, bisbe de Girona.