Un termocontacte em donava ocasió de tornar a Sentmenat el dia 24.12.202, el cel estava emboirat, no feia gaire fred, i en el moment que retratava la façana de l’edifici que havia aixoplugat l’escola Pública, a la Plaça de l’Ajuntament. no plovia.
En un moment “dur” per l’escola catalana, en venia de gust recordar que a l’època en que es feia aquest edifici, l’única llengua permesa era “ el cristiano”, i els alumnes havien de cantar el Cara al Sol, davant d’un professorat que en ocasions havia passat de l’activitat militar, a la docència, sense cap formació especifica.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-magisteri-com-a-boti-de-guerra-in-memoriam/
Fora bonic recuperar fotografies i històries d’aquella escola , oi?.
En un dia d’avui, em dolent a l’ànima tots els amics i amigues que m’han acompanyat en els meus viatges per Catalunya, i que m’han precedit en el retorn a la Casa del Pare Celestial.