El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica fotografies de l’Església del nucli de Cortiuda, al terme de Peramola, advocada A Sant Martí de Tours, de la que el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen a :
L’havia retratat A.Moras. l’any 1987 , Vista general de l'església.. No ens cansem de reivindicar la memòria de l’Antonio Moras Navarro , q.e.p.d. , i la seva gran tasca en l’àmbit de la documentació del Patrimoni històric, tampoc de reclamar per a ell, el reconeixement que mereix.
L’Església de Sant Martí de Cortiuda, és un edifici molt reformat, amb l’afegitó de capelles als costats nord i sud, i l’allargament de la nau cap a ponent; es veu perfectament la cantonada de la nau primitiva en el parament de la façana sud.
La nau és coberta amb volta de canó i acaba a llevant amb un absis semicircular, precedit d’un tram presbiteral, que, com tot l’interior de l’església, ha estat totalment transformat.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
Aquesta transformació també es manifesta exteriorment pel sobrealçament de l’absis, la coberta del qual presenta una clara desviació amb relació a l’eix de la nau.
La porta, en arc carpanell, s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats; aquest i la porta corresponen al procés d’ampliació de l’església original, de la qual es conserva només l’absis i part de la façana sud, on s’aprecia el seu aparell de carreu petit i irregular, que contrasta amb el reble de les parts més tardanes, i que posa en evidència les formes constructives de l’arquitectura rural de la fi del segle XI, o fins i tot del principi del segle següent
l'indret, ara pràcticament despoblat, formava part de la baronia dels Peramola, substituïts successivament pels Desbrull, els Zurita, els Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer.
El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete (mort vers el 1784). Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián (mort el 1807), que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti.
El tema del desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA, això bàsicament beneficia a les Diputacions Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf
Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.