El Josep Maria Tarrida Escayola, publica fotografies de l’ermita de Sant Romà, al terme de Brunyola, a la comarca de la Selva, de la que el Jordi Auladell i Marquès i el Josep Maria Recarens i Roura, n’escriuen, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0529001.xml
L’edifici actual consta d’una nau rectangular, capçada per un absis orientat a llevant. Té una sagristia afegida al mur de migdia, a tocar de l’absis.
La porta d’entrada és al mur de ponent, sota porxo afegit a l’entrada, i té un petit ull de bou al damunt. A més de la sagristia, a la façana de migjorn hi ha dos contraforts. Tot l’edifici respira un aire molt rústic i arcaic.
La nau té dos arcs torals diferents i és coberta amb una volta lleugerament apuntada que ho acusa de manera exagerada ja a la unió amb l’absis. Aquest és de ferradura en planta i la seva unió amb la nau es produeix, molt irregularment, amb un arc triomfal bastant apuntat. Té dues finestres d’una esqueixada, d’arc de mig punt i un ull bastant ample, l’una mirant a llevant i l’altra a migdia. Es cobert amb volta de quart d’esfera molt irregular, a causa de la seva forma en planta i a la secció de la nau. L’arc toral més proper a la porta d’entrada és més ample fins a l’arrencada de l’arc pròpiament dit. En canvi, el segon arc toral resta adossat a la volta a partir d’aquest punt.
Les parets exteriors són nues, sense cap tipus de decoració. L’interior és arrebossat i emblanquinat, tret de la part inferior de l’absis i de l’arc toral de cap a ponent. A les façanes laterals hi ha una junta, aproximadament a la meitat de l’església, on hi ha un canvi d’aparell i un lleuger canvi de direcció dels murs. L’aparell del costat de l’absis és una obra molt rústica, d’un carreu petit bastant imperfecte, col·locat en filades força irregulars, sense seguir una perfecta horitzontalitat. L’altre aparell sembla fet d’una pedra molt més irregular. No es veuen gaire bé, perquè els murs foren arrebossats i encara els en queda una bona part. Tot i que la nau és coberta amb volta, els murs tenen poca gruixària, sobretot el de migdia. Això degué obligar a adossar-li els dos contraforts que hi ha actualment, ja que cedí a causa de l’empenta de la volta.
Probablement la part més antiga correspon als murs de la nau, i l’absis, almenys en el traçat, que s’avé amb les formes de la fi del segle X, amb importants reformes en èpoques posteriors, probablement baix-medieval
Girona, i Catalunya tenen força imatges per identificar, si en reconeixeu-ho alguna, sou pregats de fer-nos saber a l’ email castellardiari@gmail.com ;
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Tarragona