La Montse Aubert, publica fotografies de l’ermita de Santa Margarida Sacot , que es troba al fons del cràter del volcà que porta el seu nom, al terme de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa.
Originàriament era d'estil romànic, però fou destruïda pels moviments sísmics dels anys 1427-1428.
Va ser reedificada l'any 1865.
És un senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats.
Fa un parell d'anys va ser restaurada i netejada després de molts anys d'abandó i mals tractes.
Les visites pastorals efectuades a la parròquia de la Cot, a la qual pertany, en poquíssimes ocasions foren portades a terme pel mateix prelat; en d'altres Santa Margarida fou ignorada.
Si volem donar crèdit al contingut dels Goigs a llaor de la Santa, l'origen del seu culte fou la troballa de la seva imatge al mateix cràter del volcà. La primera notícia històrica de Santa Margarida de la Cot data de 1403 quan Bernat de Ça Terrada, el 16 de Maig de dit any, fa testament deixant 10 sous a favor de l'obra de la capella de Santa Margarida. Cal dir que aquestes no eren les obres de construcció del temple, que segurament data de finals del segle XII, sinó que es devia referir a un altre mena d'obres. Al segle XIX la capella fou quasi bastida de nou. Segons Xavier Monsalvatje Iglésias (Olot, 19 de gener de 1881 [1] - Girona, 26 de febrer de 1921), sembla que la imatge de la Santa, tallada amb alabastre, fou salvada del cataclisme produït pels moviments sísmics, de manera que abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats epl general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la segona República, episodi sagnant i vergonyós, que la historiografia de la dictadura – amb l’assentiment de l’església Catòlica – qualifica de “ guerra civil“, encara hom la podia contemplar a la capella.
Salvada també de la destrucció provocada pel conflicte bèl·lic , se'n feu una reproducció per tal de venerar-la a la capella, i l'autèntica es troba, avui en dia, al Museu Diocesà de Girona.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/goigs-santa-margarida-verge-i-martir.html
Els volcans estant de tristíssima actualitat.