El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió, publica una fotografia de l’església de Taús, advocada a Sant Martí Tours, del que avui 11.11.2021 se’n celebra la diada.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriuen d’aquest temple a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0625901.xml
Sant Martí de Taús. és un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil lleugerament apuntat, i reforçada per dos arcs torals, que arrenquen de sengles pilastres adossades als murs. És capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, en el qual s’obren dos nínxols rectangulars, als paraments nord i sud respectivament. El tram d’edifici corresponent a l’arc presbiteral és realçat exteriorment per un cos sortint, que només es manifesta, però, al costat nord, mentre que al costat sud, la façana no presenta cap articulació que identifiqui els espais interiors.
L’edifici presenta problemes d’estabilitat importants, que han deformat molt sensiblement la seva volta, i que devien produir-se ja d’antic, per tal com hom procedí a la construcció de contraforts de reforç dels murs laterals, concretament quatre al mur nord i tres al mur sud. Més recentment, en els darrers treballs de restauració s’han col·locat quatre tirants de ferro, per l’interior de la nau, per estabilitzar la deformació de la volta.
La porta original és situada a la façana sud, oberta en arc de mig punt, i paredada des d’antic, quan es convertí en finestra, i fou substituïda per una porta, sense caràcter, oberta a la façana de ponent, que és coronada per un senzill campanar d’espadanya, i on es troba una finestra d’una sola esqueixada. Una altra finestra, de doble esqueixada, se situa a la façana sud, a l’indret de l’arc presbiteral, i resulta mig tapada pel contrafort adossat a la cantonada sud-est de l’edifici. Al centre de l’absis hi ha també una finestra de doble esqueixada, en la qual l’esqueixada exterior presenta un petit ressalt. L’edifici no presenta cap tipus d’ornamentació exterior, i a l’interior només hi ha una senzilla motllura bisellada que forma l’arrencada de les voltes i els arcs, de la nau i l’absis.
L’aparell constructiu és de carreu petit, a penes escairat, i disposat molt ordenadament, amb peces més grans que la resta, disposades al llarg i de través als pilars dels arcs de la nau. Els murs de l’absis són formats per carreus de dimensions més grans que els de la nau, molt ben tallats i polits, disposats molt uniformement. Aquest tipus d’aparell absidal s’observa també a la part de llevant, i a la part inferior de la façana sud. La volta de la nau, en canvi, és feta amb formigó de calç, de mala qualitat, amb reble.
Malgrat les diferències en l’aparell, sembla clar que l’església respon a un procés constructiu unitari, en el qual es posà més cura en l’execució de la part absidal que en la concepció i l’execució de la resta de l’església. No es pot descartar que, dins un projecte unitari, es produïssin interrupcions i represes de l’obra, que en el seu conjunt evidencia les formes pròpies de l’arquitectura del segle XII, més correctament interpretades al sector absidal que no pas a la nau, on es fa patent una execució menys acurada, i propera a les formes rurals que conserven la tradició constructiva del segle XI
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
Poseu a la vostra agenda l’Urgell sobirà.