El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, m’envia fotografies de l’església de Sant Bartomeu de Covildases, o de Cubell, al terme de Vidrà , a la comarca d’Osona, amb ambdós noms, segons apareix referenciada en algunes visites pastorals del segle XVII.
L’església de Sant Bartomeu, fou construïda al pas del segle XI al XII, un xic abans del 1123, any que consta per primera vegada que existia.
Els terratrèmols de l’any 1425 ensorraren la volta, que l’any 1428 encara no s’havia refet, car el bisbat de Vic donà llicència per a poder celebrar missa en una capelleta de fusta fins que l’església tornés a estar feta.
El 31 d’agost de 1448, els obrers i parroquians de Covildases encarregaren a dos mestres de cases de Torelló “fer l’hobra del campanar y porta y arcada de dita yglesia ensemps una paret que es sobra la taulada que s’ha a cobrir ab restel o losa del modo que millor degastar”.
L’any 1608 s’havia de reparar l’altar major, i el cementiri es trobava molt abandonat.
L’any 1634, entre altres disposicions, el visitador manà que fossin reparats els degoters.
La petita sagristia situada a la part de migdia consta que fou construïda l’any 1782.
L’any 1939 cessà el poc culte que s’hi celebrava i actualment resta en part abandonada.
Modernament ha estat objecte d’unes campanyes de neteja
Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó seguit, reforçat al mig per un arc toral i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau per un arc en degradació.
Hi ha dues finestres absidals i una altra al mur de migjorn, de doble esqueixada, mentre que la de la façana de ponent és d’esqueixada simple i no sembla pas que sigui d’època romànica.
La porta és oberta a la façana de migjorn, amb una arcada adovellada, amb unes dovelles molt grosses d’època més tardana. Per l’interior hom pot veure tapiada una arcada que hi ha sobre la porta actual, arcada que segurament deu correspondre a la porta original.
La façana exterior de l’absis ha estat ornamentada amb tres lesenes que divideixen un fris d’arcuacions llombardes en parelles.
A la cara de migjorn hi ha un cos d’edifici afegit, destinat a sagristia, i a la de ponent el campanar de cadireta, de dos ulls.
Les façanes es troben totes arrebossades, però en molts llocs es deixa veure l’aparell, que ha estat fet amb carreuons petits, força irregulars, però ben col·locats, i cantoneres de carreus. A l’interior l’aparell és tot vist i irregular, a causa de les reparacions o modificacions efectuades als murs al llarg del temps. A les voltes, la pedra apareix col·locada a plec de llibre i són visibles els senyals de reparació d’una esquerda a l’intradós de la volta.
L’estat de conservació de l’edifici és bo. Per l’ornamentació absidal i l’estructura, l’església de Sant Bartomeu de Covildases s’adiu perfectament amb les formes rurals de l’arquitectura del segle XI
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1046901.xml?destination=node/946679
la “ parella romànica”, el Miquel i la Rosa, l’haien visitat l’any 2015
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/12/sant-bartomeu-de-covildases-vidra-osona.html
Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, publica els Goigs d’aquesta església:
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-sant-bartomeu-vidra-osona.html
No funciona l’accés a Patrimoni Gencat, intueixo que – una vegada més – ha estat objecte d’algun atac.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=24753
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a Osona