El Jordi Vilá Juncá publica fotografies del Santuari de la Mare de Déu de Bastanist que es troba als peus del Cadí en el seu costat septentrional, a 1250 metres d'altitud, al terme de Montella i Martinez, que forma part del Baridà , una subcomarca de l'alta vall del Segre situada entre Sant Martí dels Castells, a l'est, i l'Estret de Mollet (el Pont de Bar), a l'oest. Està integrada per municipis de dues comarques, la Cerdanya jussana i l’Urgell sobirà
Segons la llegenda, l'origen del Santuari es remunta al 705, quan s'hi va trobar una Mare de Déu.
Altres fonts indiquen que la imatge de la Verge de Bastanist va ser trobada per un jove pastor al mateix lloc on es va fer l'edificació, segons conten l'any 1109.
Els experts l'havien datat a l'entorn de 1150.
Actualment s'hi venera una reproducció de l'anterior talla policromada.
Per la documentació de donacions, es té notícies de l'església datades des de l'any 1322.
A la llinda de la porta hi ha gravada la data de 1704 que va ser reedificada.
De la seva època romànica només queda l'absis i una petita part de la nau.
Va sofrir greus danys per les tropes franceses el 1790 i el 1804 i va ser incendiada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern legítim I democràtic de la II República, episodi criminal que la historiografia feixista qualificava de “ guerra civil “ - avui, quan una majoria de catalans, manifestin el seu rebuig a l’actual democraciola, el discurs guerracivilista, torna a emprar-se des del Gobierno del REINO DE ESPAÑA - , desprès de la victòria militar es va reformar novament l'any 1949.
La imatge de la Mare de Déu del Boix, venerada fins al 1936, era romànica i desaparegué a un incendi, o almenys així ho expliquen, ja sabeu que aquest és un país de “xoriços” , oi?.
Jordi Contijoch Boada. 2010.. Vista interior de l'església.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/08/goigs-la-mare-de-deu-de-bastanist.html
De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a la Vegueria “ in pectore” dels Pirineus