Joan Torras i Guardiola (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 1910), és l’autor de la Capella del Sant Crist del Cementiri Municipal de Vilafranca, al Penedès sobirà, a la colònia del REINO DE ESPAÑA, que es beneïa l’11 de juny de 1878, essent bisbe de Barcelona, José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1813 – Barcelona, 31 de març de 1883); obiter dicta, aquest ‘andalús’ , l’any 1880 va organitzar els actes de la celebració del mil•lenari del Monestir de Montserrat , i va aconseguir la proclamació per part del papa Lleó XIII del patronatge de la Mare de Déu de Montserrat sobre Catalunya, malgrat les reticències vaticanes a l'entorn de reconeixements de singularitats nacionals, i va ser ell també qui el 19 de març de 1882 va posar la primera pedra de les obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família.
La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.
![]()
Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.
![]()
Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con
La descripció tècnica ens diu ; capella de planta quadrada i coberta amb volta de quatre punts, amb una sagristia i un panteó laterals amb volta apuntada i accés adintellat. Al fons, s'hi troba l'altar amb un retaule i un sant Crist. Les façanes són de pedra i es remarquen amb cornisa, els formers de mig punt de la volta interior, amb obeliscs de coronament a les quatre cantonades. A la façana principal, la porta d'accés és adintellada, franquejada per dues columnes amb capitell que suporten una arquivolta. En el timpà s'hi representa la resurrecció de Llàtzer. Al damunt del portal, hi ha un ull de bou amb vidriera i coronament amb la figura d'un àngel sedent amb una trompeta. Als escaires, hi ha gàrgoles amb figures d'animals.
Advertia que en les fonts documentals no s’esmenta cap altre ‘responsable’ que l’arquitecte, en aquest cas Joan Torras i Guardiola, està clar que ens manquen dades; qui va ser l’autor del timpà ?, a qui devem la bellíssima figura del Crist ?.
Aquest triomf de les tesis del MINISTERIO DE INCULTURA Y ODIO RACIAL, relatives a la descripció parcial, incomplerta i/o inexacta del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, és certament empobridor en termes culturals, no únicament però per la nació catalana, sinó clarament per a tota la humanitat.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.con