El Manolo Fernández Costa publica una fotografia de l’edifici on hi havia l'antiga "Fonda del Gato Negro", al carrer de Sant Antoni, 43, d’Ulldecona, llegia que la construcció s’aixecava per mans desconegudes en la segona dècada del segle XX
Patrimoni Gencat la descriu com un habitatge entre mitgeres que conserva la façana original de principis de segle XX, que ha sofert modificacions però, en la seva estructura interior.
Consta de planta baixa, pis i terrat amb balustrada superior.
A la façana hi ha dues portes amb una gran finestra entre elles a la planta baixa; al primer pis hi ha una tribuna central de secció poligonal, sobre mènsules decoratives amb finestres emmarcades per columnes embegudes a pilastres de basament i capitells decoratius. A banda i a banda de la tribuna hi ha dues pilastres decoratives encastades, a més de dos balcons sense volada en els extrems.
L'arrebossat està treballat ornamentalment en la separació de nivells i en el remat superior, utilitzant temes d'inspiració vegetal: tiges entrellaçades...., en el remat superior, plafó central decoratiu de perfil mixtilini.
Crida l’atenció trobar un boínder ; balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior, a Ulldecona, oi?.
El boínder Va aparèixer al Regne Unit durant el segle XVIII sent especialment populars als anys 70 d'aquell segle i posteriorment als dos darrers terços del segle XIX, sent un element típic de l'arquitectura victoriana
Furtar la informació relativa als arquitectes i/o artesans que participaven en una obra, qualificada ara com Bé cultural, és una més de les formes de “ dessolar la terra” que s’enginyaven els enemics de Catalunya
Esperem rebre més informació a l’email castellardiari@gmail.com