La necessitat em portava fins a Sabadell, per recuperar-me dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 , em calien els serveis dels fisioterapeutes.
Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil – encara no puc manipular la càmera fotogràfica, retratava l’edifici del carrer de la Indústria nº 25-29, cantonada amb el carrer de Sant Llorenç nº 28, obra de l’arquitecte Santiago Casulleras i Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960) de l’any 1928, per encàrrec de Josep Comadran Cisa
Ens agradarà rebre una imatge fotogràfica de l’arquitecte, Santiago Casulleras Forteza (Barcelona, 7 de juliol de 1901 - 2 de setembre de 1960) a l’email castellardiari@gmail.com
Patrimoni Gencat en fa la següent descripció :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27725
Edifici cantoner de que allotja un conjunt format per tres habitatges unifamiliars i un despatx magatzem, als que s'hi ha donat un caràcter unitari. Els números 25 i 27 del carrer Indústria són dues cases de cos adossades, i el número 29, que al frontis del carrer Indústria ocupa un cos, en girar pel carrer Sant Llorenç n'ocupa dos i s'allarga amb una planta baixa per a garatge i terrassa elevada, per acabar en un altre cos de dues plantes, de composició similar a les existents. En origen, el conjunt constava de planta baixa i pis, però l'any 1949 es va afegir una planta a la casa número 29. Hi ha una diferenciació de les plantes en sentit horitzontal, remarcada per les línies d'imposta i les cornises, que subratllen les tribunes dels carrers Indústria i Sant Llorenç de la casa 29, les quals volen sobre les façanes amb planta rectangular: la del carrer Indústria forma una balconada de balustres que sosté un pòrtic de dues parelles de columnes amb historiat capitell de grosses volutes; la tribuna del carrer de Sant Llorenç, consta de base (ampit), parelles de columnes jòniques i entaulament. Tot un repertori d'elements compositius noucentistes es donen cita en aquestes façanes, amb aparents regularitat i simetria: finestres amb llindes decorades amb requadres d'alts relleus en forma de plàtans, finestres serlianes, portes en arc amb carcanyols esculpits, paraments estucats encoixinats o amb encintats refosos, reixes i baranes de ferro alternades amb balustrades, tot plegat reunit en una curiosa combinació d'elements clàssics. Les tres cases comparteixen un petit pati porticat interior.
Estic profundament decebut de l’Hospital Taulí, de la sanitat pública, i àdhuc de la sanitat privada, i més concretament d’Adeslas, i així els ho feia saber pels seus canals interiors, i ho manifesto “ urbi et orbe “.