Llegia que fou construïda per Rafael Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per encàrrec de Joan Casas i Arxer (1839 - 1923) en una gran finca sobre la platja de Sant Pol, un espai que el creixement urbanístic de la Costa Brava ha transformat radicalment.
El Xalet consta de planta baixa, pis, soterranis i golfes. La planta baixa és la principal amb un hall d'entrada i varies sales (menjador, saló de té i biblioteca), separades per panells de vidriera, l'escala i la cuina. La planta superior inclou els dormitoris i el bany. Tot i que la casa es conserva en força mal estat, s'aprecia la importància que Masó va donar a la ceràmica vidriada, tan a l'exterior com a l'interior: plafons, arrambadors, columnes i baranes sortides de l'obrador de La Gabarra de La Bisbal. En aquesta obra intervenen artesans i artistes com Fidel Aguilar Marcó (Girona, 20 de juliol de 1894 - Girona, 21 de febrer de 1917), que projecta els relleus de guix de l'interior i el model del corn de l'abundancia de la porta, el serraller Nonito Cadenas, els vidriers Rigalt i Granell i el guixaire J. Pericot.
La casa es conserva en mal estat pel que fa a l'exterior, i ha sofert modificacions d'una certa importància.
La dictadura franquista cedí la residència als seus aliats nazis, i en aquella època es coneixia com a Hogar Alemany i formà part d’una xarxa de centres articulada per l’Auxilio Social Alemany per diverses localitats espanyoles. Un signe evident de la connivència de la dictadura franquista amb el Tercer Reich -l’Alemanya feixista de Hitler- malgrat la suposada neutralitat de l’Estat espanyol.
L’administrador de l’Hogar Alemany de Sant Pol era l’alemany Richard Schwenke Moser, establert a Sant Feliu temps abans de 1936 i empleat de la fàbrica de suro C. A. Greiner, a qui algunes fonts documentals assenyalen com a representant o cap del Partit Nazi a Sant Feliu. En el transcurs de la seva existència, l’Hogar Alemán rebé nombroses visites d’autoritats espanyoles i alemanyes, algunes d’estretament vinculades al Tercer Reich. Per exemple, la que realitzaren el juny de 1943 la cap del Servei exterior del Partit Nacionalsocialista alemany, Ingeborg Niekerke, i la delegada territorial de la Secció Femenina de la Falange a Alemanya i madrina de la División Azul, Celia Jiménez Costeira .
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1822461-ricardo-el-nazi-de-sant-feliu.html
A mitjan setembre de 1944 l’Hogar acollí 106 refugiades alemanyes provinents de la França ocupada, que haurien fugit del país veí davant l’avanç de les tropes aliades. Eren majoritàriament noies menors de 30 anys, solteres i amb oficis com el de secretària, bibliotecària, infermera, mestra... Moltes foren reubicades poc temps després en altres residències alemanyes de l’Estat espanyol i algunes es traslladaren a l’estranger.
Després de la derrota d’Alemanya, el maig de 1945, l’Hogar Alemán encara va seguir en actiu, segurament fins a l’estiu. Després, a l’interior de l’edifici hi quedaren nombrosos mobles i objectes que foren sostrets il·legalment per l’alcalde Vicenç Gandol Jordà (Sant Feliu de Guíxols, 1891-1991). i l’inspector de policia Luís Díaz Moré.
L’any 1946 la directora de l’Hogar Alemán, també alemanya, regentava un bar restaurant a Barcelona, mentre que Richard Schwenke seguia vivint a Sant Feliu i treballant a la fàbrica Greiner.
Els feixistes es feien amb moltes propietats “ manu militari “, una bona part continua en mans dels seus descendents. Va ser notable al cas de la Musclera a Palafrugell.