El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?
En aquesta ocasió visitava Civis que fou municipi independent fins a l’any 1970, i que comprenia els pobles d'Argolell, Arduix, Asnurri i Os de Civís.
Des d'aquella data,” manu miliatari” forma part del municipi de les Valls de Valira com a Entitat Municipal Descentralitzada.
De la seva església parroquial, advocada a Sant Romà, n’escriu la Maria Lluïsa Cases i Loscos a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601v.xml
L’església actual és un edifici rectangular amb un campanar de torre potser del segle XVII; l’església però, ha estat reconstruïda més recentment, com ho revelen els seus murs que es perllonguen més enllà de la façana i una capella quadrada, potser d’aparell més antic. Eclesiàsticament, l’antiga parròquia de Civís depèn de la parròquia d’Arcavell.
El lloc de Civici apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, juntament amb l’església, l’any 1084, en la venda d’unes terres “in apendicio de Sancto Romano de Zevic”.
Possessió dels Caboet en feu de l’església d’Urgell, passà posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò. Al Spill… d’aquest vescomtat, del 1519, la vila de Civís era vila closa i era integrada a la batllia i quarter de Ciutat.
L’església de Sant Romà de Seviç fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona. El capellà d’aquesta església figura en la relació de la dècima de l’any 1280 i un segle més tard, en el llibre de la dècima de la diòcesi del 1391.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Evitant els col·lapses de tràfic en aquesta país mancat d’infraestructures viaries, de forma esglaonada veniu a l’Urgell sobirà, a la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus