El Josè Vergés i la Asunción Huayta López, feien un tomb pel Pallars jussà, i retrataven entre altres elements patrimonials d’interès l'església parroquial romànica del poble de Rivert, advocada a Sant Martí de Tours.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria-Lluïsa Cases i Loscos, escriuen de Sant Martí de Rivert a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1543801.xml
Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral.
La porta és a la façana de ponent, la qual és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. Al fons de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, amb l’ampit molt alt, i al mur nord es desclou, prop de l’arc presbiteral, una finestra d’una sola esqueixada. Als costats nord i sud de la nau s’han afegit sengles capelles, i el mur sud ha estat reforçat amb dos contraforts.
La façana de ponent ha estat molt restaurada i presenta un aparell de carreus de pedra tosca, ben tallats i ordenats, que contrasta amb l’aparell del sector de llevant, fet de reble irregular, molt rústec. L’interior també ha estat restaurat, però conserva part dels enguixats.
Per les seves característiques es pot considerar l’església de Sant Martí de Rivert com una obra, a la seva part de llevant, datable dins el segle XI, lluny dels corrents llombards, i que patí posteriorment un procés de reforma
Sant Martí de Rivert fou visitada l’any 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l’ardiaconat de Tremp.
En la dècima del 1391, el capellà de Rivert hi figura amb la quantitat de setze sous.
L’any 1758, l’església estava en bon estat, amb la sagristia situada darrere l’altar major; tenia com a sufragànies Santa Bàrbara de Sensui i Sant Martí de Castelló d’Encús.
Actualment depèn de la parròquia de Salàs de Pallars
Aneu al Pallars jussà.