El Valentí Pons Toujouse, m’enviava fotografies de la casa del carrer Pau Coll, 1 de Talarn, a la comarca del Pallars jussà.
Patrimoni Gencat ens diu de la Casa del Baró d’Eroles; Edifici de planta baixa amb celler, dos pisos i golfes. La coberta a tres vessants, de teula àrab, forma una gran balconada amb elements singulars a la cantonada. La disposició de les obertures està ordenada per tres eixos verticals.
AL centre hi ha el portal amb una llinda de pedra amb l'escut d'Eroles.
Els murs són de carreus i arrebossats, seguint la línia barroca del palau.
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, destacat militar i polític absolutista que emprava el lema de ”perseguidos, más no vencidos”, nasqué a Talarn el 1784, i va morir a Daimiel (Ciudad Real) el 1825 a 41 anys. Militar i polític absolutista, baró d'Eroles i quart marqués de La Cañada-Ibáñez.
El 1808 deixà els estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat. Després de la rendició fou portat presoner a França, aviat però, se n'escapà, i fou nomenat comandant del cos de l'exèrcit de l'Empordà.
El 1811 dirigí la desgraciada fortificació de Montserrat, que acabà amb l'incendi i el saqueig del monestir per Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera , considerat un dels generals més brillants de Napoleó ; poc temps després fou ascendit a general- El 24 de gener de 1812, manant el Primer Exèrcit, fou derrotat al combat d'Altafulla pels generals David Maurice Joseph Mathieu de La Redorte, comte Mathieu de Saint-Maurice més tard de La Redorte, i Jean Maximilien Lamarque (Sent Sever, Lanas, Aquitània, 22 de juliol de 1770 - París, 1 de juny de 1832). Fou nomenat capità general el 1813.
El 1821, durant el Trienni Constitucional, el seu conegut absolutisme feu que encapçalés la llista de “persones non grates” a Barcelona el mateix 1821. Deportat a Mallorca, n'escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions a Talarn, on l'any següent es convertí en cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d'Urgell, passà a formar part de la Regència d'Urgell, juntament amb Bernardo Mozo de Rosales (Sevilla, 20 d'agost de 1762 - Agen, 4 de juliol de 1832) marquès de Mataflorida i Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) arquebisbe de Tarragona. Fou nomenat comandant suprem de les forces reialistes, les quals intentà d'organitzar i de disciplinar. Actuà separat i poc d'acord amb els altres regents, fins al punt d'emetre un manifest a part, conegut com el "Manifest del baró d'Eroles", en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectés els furs i els costums del país. Derrotat repetidament per Francisco Espoz y Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 24 de desembre del 1836 , nou capità general de Catalunya, no pogué barrar-li el pas cap a La Seu i la Regència hagué de passar a França, on es dissolgué.
Únic membre de la Regència ben vist pel govern francès, tornà a Catalunya com a cap de l'avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, fou nomenat membre de la regència formada a Madrid per Lluís (XIX) de França (Versalles 6 d'agost de 1775 - Görz Àustria, 3 de juny de 1844) , duc d'Angulema, no es mogué però, de Catalunya, d'on fou nomenat novament capità general (1823-1824). La seva actuació de reorganització i apaivagament no fou ben vista pels sectors més extremistes i aviat fou cridat a Madrid per col·laborar en la reestructuració de l'exèrcit; de fet era una manera d'allunyar-lo del país. Emmalaltí i, segons alguns, desvariejà, abans de morir.
L’actual titular XXII Baró d’Erolls és Alfonso de Oriola-Cortada y Salvadores (n.1961), VIII comte de la Vall de Merlès
Aneu al Pallars jussà.