Patrimoni Gencat ens diu de la masia dita de Santa Llúcia que està ubicada al pla, al costat del camí que porta de Maià de Montcal a Segueró, on s'alça la casa i una petita capella, dedicada antigament a Sant Salvador.
L’Olga Sacrest i Roca, retratava el conjunt de la casa i capella.
La casa és de planta rectangular amb teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes laterals. Cal destacar el ràfec fet amb motius geomètrics. Disposa de baixos, pis i golfes. Va ésser bastida amb pedra poc escairada del país, llevat de la utilitzada per fer les obertures. La façana principal està orientada a migdia i té una àmplia porta adovellada; la resta d'obertures són allindades excepte la finestra de les golfes que és d'arc rebaixat. La pallissa, unida a la casa pel costat del sud, està orientada a migdia, disposant de baixos i pis.
La capella de Santa Llúcia, adossada a una construcció agrícola, era dedicada temps enrere a sant Salvador. Es troba dins la demarcació de Segueró, als vessants de llevant de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, vers Maià de Montcal, en un pla i al costat del camí que ve d’aquesta població, i no gaire lluny de la gran masia del Noguer de Segueró.
Hom hi pot arribar per la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses. Entre els quilòmetres 4 i 5, surt, a mà esquerra, la carretera que va a Maià de Montcal, des d’on comença una pista que porta a la capella. El camí es pot fer amb un turisme
El Jordi Vigué i Viñas , la Maria Lluïsa Ramos i Martínez , i el Joan-Albert Adell i Gisbert, n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0422801.xml
Desconeixem, en quin moment fou fundada i consagrada la capella de santa Llúcia, i també qualsevol altra notícia referent al seu passat medieval.
No obstant això, sabem que la construcció, d’origen romànic i probablement del segle XII, es trobava, segons indica Francesc MonsalvatjeFossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) , en un estat ruïnós quan l’any 1825 la família Noguer de Segueró la féu restaurar. Consta que Pere de Noguer i de Rocafiguera, qui s’encarregà durant molts anys de l’administració de l’extens patrimoni de la pairalia familiar, féu reedificar en la data esmentada aquesta capella, en la qual foren fets de bell nou els teulats i la cornisa, entre d’altres coses; també va fer construir de nou el retaule de l’altar, el cor i els bancs.
https://dokumen.tips/reader/f/el-noguer-de-seguero-un-cas-gracies-a-les-noticies-extretes-de-larxiu
Encara es recorden frases com aquesta “ Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra”.
Amb posterioritat, l’església restà totalment abandonada fins que a començament dels anys 1980 s’iniciaren unes obres de restauració; l’edifici, d’una sola nau amb volta de canó, conserva de l’època romànica una part dels seus murs i l’absis semicircular, que fou posat totalment al descobert pels restauradors, ja que romania mig amagat per una construcció adossada al temple a la banda de migdia. La porta d’entrada, a la façana de ponent, és de forma rectangular i molt posterior a la construcció primitiva; al seu damunt hi ha una finestra, un xic descentrada, i les restes de l’antiga espadanya. El temple té adossades, al mur lateral de migdia, algunes edificacions corresponents a una masoveria.
L’edifici extremadament auster és d’una nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular. Tant l’interior com l’exterior són totalment llisos, sense elements destacats, i només una senzilla motllura de cavet, que forma el ràfec de l’absis i de part de la façana nord, trenca la nuesa dels paraments.
Fotografia. Jordi Contijoch Boada. Vista interior de la capella.
La porta s’obre a la façana de ponent, on també hi ha el campanar, una senzilla espadanya, que, com la porta, no correspon a l’obra original.
La façana de migjorn és amagada per unes edificacions agràries afegides, que impedeixen de veure si la porta original s’obria en aquesta façana, o bé era el lloc de la porta actual. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, amb una llinda monolítica retallada en arc.
L’aparell és de petits carreus travats amb morter de calç, en filades uniformes, amb uns elements més ben tallats com els brancals, la llinda de la finestra absidal o el ràfec.
Tot i la seva impersonalitat general, hom pot considerar aquesta església com una obra bastida seguint les formes de l’arquitectura rural del segle XII
Aneu a la Garrotxa.