Ens explicava un seglar del grup que manté oberta l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres, que no havia sofert cap dany, com a conseqüència dels fets terribles que provocava la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA, amb l’adhesió CRIMINAL de la Jerarquia eclesiàstica, amb l’única excepció del Cardenal Arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=3221
l’informe posterior al conflicte bèl•lic en relació a Sant Andreu de LLavaneres diu ; el poble amagà els objectes de culte, però que després rebé coaccions del comitè per lliurar-los. Continua afirmant que la destrucció del temple no és imputable a cap feligrès del poble (pàg. 45) Desaparegueren el retaule renaixentista que representava a la Mare de Déu del Roser (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (1702) i Sant Joan (pàg. 66), i també un retaule neoclàssic representant Sant Jaume (pàg. 71), i entre altres objectes: un important orgue (pàg. 79) dos terns artístics (pàg. 81),la creu processional, la custòdia barroca, uns calzes i uns encensers (pàg.83 ).
Greument profanat en la revolució de juliol de 1936, en que un grup de forasters el saquejà sense causar greus destrosses i incendià tot el mobiliari, va ser la seu de la CNT, la UGT, la Comissaria Municipal, allotjaments de refugiats, i quarter de tropes, i malgrat axó m’expliquen que el retaule és l’original que hi havia a l’església gòtica.
Els arquitectes Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ), i Joan Masriera Campins assumien la direcció tècnica de les obres de restauració.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
L'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres és un edifici neoclàssic de tres naus i de grans dimensions. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula damunt amb la imatge del sant. Per damunt hi ha un rosetó. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església que es troba en un nivell superior respecte del carrer.
![]()
Llegia; a l'interior, procedents de l'església vella, es conserven el retaule, algun dels altars laterals i el Sant Crist.
![]()
Hi ha també pintures modernistes de Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958)
![]()
Josep Salvany Blanch, la retratava l'any 1916
Pel que fa a la dita ‘ església vella’ , llegia ; fou decorada a la fi del mateix segle XVI amb un retaule barroc, amb escultures de Gaspar Huguet (traspassat l’any 1585) i Pintures de Cèsar Corona. Aquest retaule fou traslladat a l'església parroquial.
![]()
De la mateixa època eren els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el Sant Crist de talla, que és del 1637.
http://ddd.uab.cat/pub/locus/locus_a2011-2012n11/locus_a2011-2012n11p97.pdf
Com em temia, Sant Andreu de Llavaneres, va caure dins del ‘ cercle boig ‘, i cal considerar un miracle el fet que es salvessin alguns dels seus tresors artístics del tsunami ètic, econòmic, polític, i social que es desfermava com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑOLA.
En agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en el sentit de ‘ fer llum’ sobre la nostra història, de ‘ fer fum’ ja hi ha qui se’n ocupa dia si, i dia també, oi ?.
l’informe posterior al conflicte bèl•lic en relació a Sant Andreu de LLavaneres diu ; el poble amagà els objectes de culte, però que després rebé coaccions del comitè per lliurar-los. Continua afirmant que la destrucció del temple no és imputable a cap feligrès del poble (pàg. 45) Desaparegueren el retaule renaixentista que representava a la Mare de Déu del Roser (pàg. 65), el retaule barroc de Sant Isidre (1702) i Sant Joan (pàg. 66), i també un retaule neoclàssic representant Sant Jaume (pàg. 71), i entre altres objectes: un important orgue (pàg. 79) dos terns artístics (pàg. 81),la creu processional, la custòdia barroca, uns calzes i uns encensers (pàg.83 ).
Greument profanat en la revolució de juliol de 1936, en que un grup de forasters el saquejà sense causar greus destrosses i incendià tot el mobiliari, va ser la seu de la CNT, la UGT, la Comissaria Municipal, allotjaments de refugiats, i quarter de tropes, i malgrat axó m’expliquen que el retaule és l’original que hi havia a l’església gòtica.
Els arquitectes Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ), i Joan Masriera Campins assumien la direcció tècnica de les obres de restauració.
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
L'església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres és un edifici neoclàssic de tres naus i de grans dimensions. La façana principal té un portal amb arc rebaixat i una fornícula damunt amb la imatge del sant. Per damunt hi ha un rosetó. La façana acaba amb una cornisa i un frontó rectangular, de l'any 1865, amb un òcul al centre. El campanar, situat al costat dret, és de planta quadrada, però acaba sent vuitavat. La coberta és a dues aigües. Una gran escalinata fa possible l'accés a l'església que es troba en un nivell superior respecte del carrer.
Llegia; a l'interior, procedents de l'església vella, es conserven el retaule, algun dels altars laterals i el Sant Crist.
Hi ha també pintures modernistes de Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958)
Josep Salvany Blanch, la retratava l'any 1916
Pel que fa a la dita ‘ església vella’ , llegia ; fou decorada a la fi del mateix segle XVI amb un retaule barroc, amb escultures de Gaspar Huguet (traspassat l’any 1585) i Pintures de Cèsar Corona. Aquest retaule fou traslladat a l'església parroquial.
De la mateixa època eren els retaules del Roser, de sant Isidre i de sant Joan, i també el Sant Crist de talla, que és del 1637.
http://ddd.uab.cat/pub/locus/locus_a2011-2012n11/locus_a2011-2012n11p97.pdf
Com em temia, Sant Andreu de Llavaneres, va caure dins del ‘ cercle boig ‘, i cal considerar un miracle el fet que es salvessin alguns dels seus tresors artístics del tsunami ètic, econòmic, polític, i social que es desfermava com a conseqüència de la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPUBLICA ESPAÑOLA.
En agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com en el sentit de ‘ fer llum’ sobre la nostra història, de ‘ fer fum’ ja hi ha qui se’n ocupa dia si, i dia també, oi ?.