El 1889, es compren uns terrenys a la llavors ronda Doctor Robert de 5.467m² per 36.000 pessetes, per construir un edifici que aixoplugarà el Convent/col·legi de les Adoratrius, amb un projecte del mestre d'obres Francesc Salvat Juncosa, que anys a venir es veuran afectats pel pla urbanístic de l'Eixample. El convent, amb els anys, s'ampliarà amb uns terrenys del costat, que també es van comprar. L'orde, però, tindrà una limitació, si bé durarà poc: en els seus inicis només va poder inscriure noies de fora de la ciutat, per no entrar en competència amb altres centres de religioses de Girona ciutat.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalat pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, amb les religioses fora, el convent, després d'esborrar tot símbol religiós, es converteix en presó i es projecta convertir-lo en institut d'ensenyament mitjà.
Fins al 27 de juny del 1939, les monges no retornen al convent. Durarà poc la tranquil·litat. El 1940, el bisbe comunica a les religioses que el govern de l'Estat reclama edificis per a presons i reformatoris, que serà finalment el seu ús. Una decisió que no agrada de cap manera ni al Bisbat ni a les religioses. Les dades són colpidores: entre els mesos de maig i abril del 1941, el convent acull 1.557 dones i criatures, moltes de les quals posteriorment seran indultades; el 12 de desembre van arribar 246 internes de reformatori, que s'ampliaran fins a 750. El 1944, el convent recuperarà la normalitat amb la supressió del reformatori.
https://www.diaridegirona.cat/girona/2013/08/20/les-adoratrius-marxen-girona-i-49300090.html
http://www.elpuntavui.cat/article/672201-adeu-a-les-adoratrius.html