Ens aturàvem per retratar l’església advocada a Sant Vicenç, situada dalt del nucli històric: està datada a darreries del segle XVI, poc després que es decretés la separació de Sant Vicenç de la Parròquia de Sant Andreu de Llavaneres. El 29 d’agost de 1591 es posava la primera pedra.
La descripció ens diu ; edifici d’una sola nau d’estil gòtic tardà. Destaca el campanar de torre quadrada i fortificacions i elements de defensa presents a la façana principal. La portalada, d’estil plenament renaixentista (1598), és obra de Pierre Balquer i està coronada amb un frontó triangular sobre columnes estriades. La capella lateral, dita del Sagrament, va ser afegida al 1886.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb l’adhesió d ela jerarquia eclesiàstica amb l’excepció única del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , octubre 3 de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 setembre de 1943 ); el retaule renaixentista-barroc d’Agustí Pujol (1616-18) i els retaules barrocs del Roser, obra de Domènec Rovira i Josep Tremulles (1648), i de Sant Isidre, obra de Pau Costa (1704), foren destruïts en part. Les quatres taules van desaparèixer i trobades més tard. L’any 2001, amb motiu de la celebració dels 400 anys de construcció de l’església, es van restaurar i col•locar a les parets laterals del presbiteri.
A partir dels 1940 – AÑOS TRIUNFALES - es comença la restauració de l’església segons el projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)
![]()
Fèiem tard per retratar un mal record del conflicte bèl•lic , del que resta únicament un senyal a la façana, al lloc on hi havia incrustada una bomba que no va arribar a esclatar; ens expliquen que la retirada d’aquest artefacte – als que la quitxalla acostumava a tirar pedres – va ser un autèntic ‘espectacle’ tant pel nombre de participants, com per les extraordinàries mesures – de tot ordre - que van imposar.
Llegia que entre els anys 2002 i el 2004, es va dur a terme la restauració de la façana, sense fer esment – estem al REINO DE ESPAÑA – del responsable tècnic.
Ens agradarà tenir noticia del tècnic que feia la restauració de la façana, i també rebre alguna imatge – amb la bomba incrustada – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
![]()
![]()
Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, unes imatges datades el 12-V-1984, i un article de premsa del Diari Avui de l’11-12-1995 que explica la ‘ retirada’ del obús encastat a la façana de Sant Vicenç de Montalt.
La descripció ens diu ; edifici d’una sola nau d’estil gòtic tardà. Destaca el campanar de torre quadrada i fortificacions i elements de defensa presents a la façana principal. La portalada, d’estil plenament renaixentista (1598), és obra de Pierre Balquer i està coronada amb un frontó triangular sobre columnes estriades. La capella lateral, dita del Sagrament, va ser afegida al 1886.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels feixistes contra el GOBIERNO DE II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb l’adhesió d ela jerarquia eclesiàstica amb l’excepció única del Cardenal i Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer ( Cambrils , octubre 3 de 1868 - Friburg , Suïssa , 13 setembre de 1943 ); el retaule renaixentista-barroc d’Agustí Pujol (1616-18) i els retaules barrocs del Roser, obra de Domènec Rovira i Josep Tremulles (1648), i de Sant Isidre, obra de Pau Costa (1704), foren destruïts en part. Les quatres taules van desaparèixer i trobades més tard. L’any 2001, amb motiu de la celebració dels 400 anys de construcció de l’església, es van restaurar i col•locar a les parets laterals del presbiteri.
A partir dels 1940 – AÑOS TRIUNFALES - es comença la restauració de l’església segons el projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)
Fèiem tard per retratar un mal record del conflicte bèl•lic , del que resta únicament un senyal a la façana, al lloc on hi havia incrustada una bomba que no va arribar a esclatar; ens expliquen que la retirada d’aquest artefacte – als que la quitxalla acostumava a tirar pedres – va ser un autèntic ‘espectacle’ tant pel nombre de participants, com per les extraordinàries mesures – de tot ordre - que van imposar.
Llegia que entre els anys 2002 i el 2004, es va dur a terme la restauració de la façana, sense fer esment – estem al REINO DE ESPAÑA – del responsable tècnic.
Ens agradarà tenir noticia del tècnic que feia la restauració de la façana, i també rebre alguna imatge – amb la bomba incrustada – a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya, unes imatges datades el 12-V-1984, i un article de premsa del Diari Avui de l’11-12-1995 que explica la ‘ retirada’ del obús encastat a la façana de Sant Vicenç de Montalt.