El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’envia fotografies de l’edifici que aixoplugava l’escola pública del Pla de Sant Tirs , nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l' Urgell sobirà
El Pla de Sant Tirs és la vila amb més habitants del terme de Ribera d’Urgellet i alhora és el cap del municipi . Actualment compta amb 342 habitants, el 1991 en tenia 252, i a diferència de la resta de pobles del municipi és dels pocs que té un augment d'habitants, i on s'han construït força cases durant els últims anys.
El Pla de Sant Tirs es troba a 702 metres d'altitud damunt un turó, el final del qual acabava amb una plana on hi ha pastures i que dona nom al poble tot i que té carrers força costers.
La tasca infatigable del Jordi Vila Juncá ha permès recuperar un bon nombre d’aquells edificis, que dissortadament no son considerats – llevat d’alguna excepció – monuments històrics.
Oferim tot el material a les persones i/o entitats que vulguin endegar un treball de recuperació de la memòria històrica de l’educació a la comarca de l’Urgell sobirà.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?