El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica fotografies de la capella del mas d’Eroles, al terme d’Oliana , advocada a sant Gil que tradicionalment ha estat sufragània de Sant Andreu d'Oliana.
Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau sobrealçada amb un porxo als peus, a la zona de ponent.
El parament del mur està fet a base de pedres irregulars sense desbastar.
Tot l'edifici està cobert a dues aigües amb teula àrab. La nau està coberta per volta de canó reforçada per arcs torals sota la volta. L'absis és ultrasemicircular i de dos nivells, avui convertit en sagristia; al centre hi ha una finestra de doble esqueixada. Tant aquest com el sector nord de l'edifici han estat molt alterats. Al mur sud hi ha una finestra de doble esqueixada.
La porta és a la façana de ponent, on s'hi afegí un porxo amb posterioritat a la primera etapa constructiva. Sobre de l'entrada hi ha un petit campanar d’espadanya
Jordi Contijoch Boada. Vista interior de la capella.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Em costava un gran esforç fer aquesta més que minsa publicació, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, amb el resultat del trencament de l’húmer , el dit petit de la mà, alguna costella, i contusions generals.
M’explicava el Juan Navazo Montero que havia vist una senyora enguixada com jo. Està clar que la lluna ha estat propicia a les caigudes, tant clar però, com que la manca de manteniment de les voreres – endèmica – hi té una evident relació “causal”, oi?
L’any 2010, encara laboralment actiu, patia un accident quan cercàvem la Poua del Sailoic, al Moianès:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html
Més d’un any desprès acomplíem la nostra recerca :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-saiolic-antic-terme-de-marfa.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-sailoic-ii-antic-terme-de.html
Toca pouar a la paremiologia,” A gran dolor, paciència major, perquè a qualsevol mal, la paciència és remei”