La Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriu de Santa Maria de Castellàs (les Valls d’Aguilar)
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cy.xml
El lloc de Castellàs, segons el Spill… del vescomtat de Castellbò, pertanyia al vescomtat i formava la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, que incloïa els llocs de Castellàs, Biscarbó i Malveí. Al segle XIII hi ha documentat el canonge d’Urgell, Berenguer (t d 1211), fill de Pere III, vescomte de Vilamur, com a senyor de Castellàs.
L’església de Santa Maria de Castellàs apareix en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314. En la relació del 1312 l’església no fou visitada però sí que el seu capellà fou cridat a donar la informació pertinent. En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Castellàs pagava la quantitat de 8 sous.
L’any 1575 l’església de Santa Maria tenia com a sufragània les esglésies d’Espaén, Trejuvell i Biscarbó, a les quals l’any 1758 s’hi havien afegit, Ausas i Anyús. Actualment l’església depèn de la parròquia de Noves de Segre, i es mostra com un edifici renovat al segle XVII, de planta rectangular, amb façana a ponent, on hi ha un portal adovellat i un campanar d’espadanya.
Patrimoni Gencat en diu; Església d'una sola nau i de planta rectangular amb capçalera plana orientada a llevant. La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes, dividida en tres trams per arcs faixons. En el mur meridional s'obre, a través d'un arc de mig punt, una profunda capella de planta quadrangular coberta amb volta de canó, que està adossada a la sagristia. Als peus hi ha un cor de fusta en alt, amb escala d'obra. El traçat de la nova carretera va provocar l'enderroc de la nau lateral per la qual s'accedia a l'edifici. A la façana occidental ha quedat, doncs, una porta en alt, ara sense cap ús. Aquesta porta és d'arc carpanell, al damunt hi ha un ull de bou. Coronant la façana hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, rematat per un teuladet a doble vessant. Els paraments són de carreus irregulars fent filades. A les cantonades hi ha carreus ben tallats. La coberta és de llosa i a doble vessant. No hi ha documentació que ho confirmi, però les característiques constructives de Santa Maria són d'època barroca.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30390
La retratava la Maria Rosa Planell Grau, en una de les sortides de la “ parella romànica”
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/01/santa-maria-de-castellas-valls-daguilar.html
Poseu l’Urgell sobirà, i la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus, a la llista de llocs d’obligada visita.
M’explicava el Juan Navazo Montero que havia vist una senyora enguixada com jo. Està clar que la lluna ha estat propicia a les caigudes, tant clar però, com que la manca de manteniment de les voreres – endèmica – hi té una evident relació “causal”, oi?
L’any 2010, encara laboralment actiu, patia un accident quan cercàvem la Poua del Sailoic, al Moianès:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/trencat-per-vacances.html
Més d’un any desprès acomplíem la nostra recerca :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-saiolic-antic-terme-de-marfa.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/poua-del-sailoic-ii-antic-terme-de.html
Toca pouar a la paremiologia,” A gran dolor, paciència major, perquè a qualsevol mal, la paciència és remei”