El Jordi Vigué i Vinas ,Sant Hipòlit de Voltregà (16/2/1942), la M. Lluïsa Cases i Loscos , el Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) , i la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, confirmen les dades de Patrimoni Gencat, relatives a Santa Magdalena del Coll , a la Vall de Bianya, comarca de la Garrotxa , a :https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0438701.xml
No podem aportar cap notícia històrica documental que ens permeti conèixer algun aspecte del passat remot d’aquest petit temple d’origen romànic, el qual depenia eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Andreu de Porreres. De fet les úniques dades que posseïm es refereixen a les modificacions efectuades a la capella a partir de la divuitena centúria i a d’altres practicades en èpoques posteriors.
De la primitiva construcció romànica tan sols resta ara la façana de llevant, el campanar d’espadanya, que fou sobrealçat en temps moderns, i una finestra que s’obre a la part inferior del mencionat cloquer. La resta d’estructures que romanen de l’edifici corresponen bàsicament a les obres realitzades durant el segle XVIII, com la sagristia, adossada a l’esmentat mur de llevant amb la llinda datada del 1776, i el porxo que protegia fins no fa gaires anys la porta d’entrada adovellada del frontispici ponentí. Així mateix, en el transcurs d’aquesta centúria s’alçaren els murs de l’església i, segons és constatat en alguns documents relacionats amb l’administració de la capella, s’hi feren diverses obres de consolidació i embelliment; en aquest sentit sabem que hom féu bastir el retaule (1725) i s’adquirí una veracreu realitzada per l’argenter olotí Francesc Fillol (1787). Hom sap també que a mitjan segle XIX es construí a l’interior una capella dedicada al Sant Crist, alhora que s’emblanquinaren tots els murs de l’església.
El retaule barroc de Santa Magdalena fou traslladat a Sant Andreu de Porreres poc abans de l’alçament armat dels militars feixistes , encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República l’any 1936, aleshores la capella ja amenaçava ruïna; posteriorment fou portat a Sant Miquel de la Torre on presidí l’altar fins que l’any 1973, com a conseqüència dels robatoris d’algunes imatges que hi pertanyien, fou desmuntat i portat a Olot.
L’església de Santa Magdalena es troba en el present en estat d’abandó, amb la coberta enfonsada i esquerdes als murs
La retratava l’Olga Sacrest i Roca, l’any 1986 .” Vista de l'edifici”
El temple era un senzill edifici, ara totalment abandonat i en ruïna, d’una sola nau capçada a llevant per un absis quadrat. A la façana de ponent, on hi ha la porta, fruit d’una reforma posterior, es conserva encara una finestra de la factura original, damunt la qual hi ha un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull, reconstruït. Fruit de la reforma era també un porxo, ara esfondrat igual que el sostre de la nau, construït davant la porta.
L’aparell és de petits carreus, sense escairar, disposats formant filades més o menys regulars, travats amb abundant morter de calç, amb les parts originals que es confonen amb les que foren reformades.
L’estat de l’edifici impedeix una precisa filiació, però sembla clar que podem considerar-lo una obra tardana, ja dins el segle XIII, i relacionable amb altres exemples com Sant Cornelí de Ribelles, on hi ha també els absis quadrats, coberts amb volta apuntada
L’havia retratat Camil José i Guiu (1938-1991) el novembre de 1972
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/id/3489/rec/44
Que Maria de Magdala, la Magdalena, faci arribar a l’Altíssim, la nostra sempiterna pregaria de llibertat ; Senyor, allibera el teu poble “