Llegia de Can Casades al terme de Fogars de Montclús; La casa va ser construïda a principis segle XX com a segona residència de Ramon Montaner i Vila (1832-1921), primer Comte de la vall de Canet, vidu de Florentina Malató i Surinyach, que havia mort el 4 de desembre de 1900.
https://raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/76056/103643
La seva construcció es relaciona al desenvolupament que la vall de Santa Fe va tenir en aquells moments.
L'any 1906 Ramon Muntaner Vila , va comprar la Vall per a poder edificar un hotel a tocar de l'ermita i va haver d'obrir la nova carretera per tal d'evitar el pas tradicional pel coll de Santa Helena.
La nova carretera va possibilitar la intensificació de l'explotació forestal de la zona amb la instal·lació de la serradora de Passavets.
Ramon Muntaner Vila, també va haver de construir el pantà per obtenir energia elèctrica i va fer pujar la línia telefònica.
Això va produir la transformació del paisatge i de les formes tradicionals de vida local de la vall de Santa Fe.
L'any 1987, quan va ser adquirida per la Diputació de Barcelona, a Ramon de Capmany i Udaeta, III comte del Valle de Canet, va ser restaurada i reformada completament.
Quan a l’autoria de l’edifici, atesa la relació familiar amb l’arquitecte, Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923), que ja havia treballat per a ell en la construcció del Balneari Roqueta a Tona, i en la reconstrucció i redecoració – amb materials procedents del Santuari del Tallat - al gust neomedieval i modernista, de l'antiga casa fortificada de Canet de Mar propietat de la família, que Ramon Muntaner Vila havia heretat, i que ell va rebatejar amb el nom de castell de Santa Florentina en honor de la seva esposa, Florentina Malató i Surinyach.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/11/santuari-de-nostra-senyora-del-tallat.html
Fins que algú pugui acreditar-ne l’autoria per un altre arquitecte, pensem que és obra de Lluís Domènech i Montaner.
El dijous 17.06.2021 quan visitàvem el Pere Albert Carreno, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés l’indret, plovia, això feia més difícil – si això és possible – retratar les tres sequoies (originàriament van ser quatre, però una va morir per l’impacte d’un llamp) que creixen al jardí, visibles de forma inconfusible des de la carretera BV-5414.
L'arribada al Montseny d’exemplars de les grans coníferes exòtiques s'inicia a la primera meitat de segle XIX, amb la coneguda com masia de Ca l'Herbolari de Viladrau, el gran boom però, esdevindrà poques dècades després, i d'això són encara testimoni els vells exemplars que encara es poden observar a Can Sors (Seva), el Noguer (Viladrau), el Roquer (Arbúcies) i Masjoan (Espinelves), entre d'altres finques. Al marge de l'innegable valor estètic, també es plantaven sequoies, avets de Douglas i altres espècies de gran creixement, fonamentalment d'Amèrica de Nord, per estudiar les seves possibilitats com arbres fusters al Montseny.