Del santuari de la Mare de Déu del Guilar, al terme d’Argelaguer, a la comarca de la Garrotxa, n’escriu la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001a.xml
El topònim de puig del Guilar o l’Aguilar apareix esmentat en un document datat L’any 1004 com a “serra de Aguilare”. A la carena d’aquest serrat, situat dins el municipi d’Argelaguer, és on s’alça l’antiga església de la Mare de Déu del Guilar o l’Aguilar, que sembla que fou fundada al final del segle XII o començament del XIII per Pere d’Albis, membre d’una família noble que posseïa la seva fortalesa en un indret proper al santuari. El petit temple, dedicat a santa Maria, apareix documentat a la segona meitat del segle XIII. Posteriorment, les notícies són exigües, però tanmateix sabem que al segle XVIII es trobava sota la jurisdicció de la parròquia d’Argelaguer; durant el transcurs d’aquesta centúria es pot constatar també que el temple romànic primitiu sofrí algunes modificacions o reformes, consistents bàsicament en una ampliació de les dimensions inicials de l’església. En ella era venerada una talla gòtica de la Mare de Déu, del segle XV, que fou destruïda en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general FRaco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, i que actualment ha estat substituïda per una altra imatge, rèplica de l’antiga, obra de l’olotí Narcís Salgueda Pascual (Olot, 1903, 1965).
L’Olga Sacrest i Roca, retratava l’any 1987 la pica que es troba a l'exterior de l'església, guardada per un ampli porxo. Té una decoració feta a base de grans fullatges estilitzats. Porta gravada la data 1741 en la part frontal. Va ser feta amb pedra nummulítica de Girona. Té una llargada exterior de 59 cm, una d'interior de 47 cm. l'alçada és de 30 cm i l'amplada de 35 cm.
L’any 1948, es va col·locar el retaule de l’altar, fet de fusta de castanyer, projectat per l’arquitecte Manuel de Solà-MoralesRubió (Vitòria, 8 de gener de 1939 - Barcelona, 27 de febrer de 2012), produït als tallers Casas d’Olot.
A banda i banda de la marededéu del Guilar hi trobem les figures de sant Grau i santa Llúcia, ambdues provinents de la capella de Sant Sebastià d’Argelaguer.
Mossèn, Josep Maria Viñolas Esteva, (Salitja ,la Selva, Girona. 10-03-1966) en publicava les Cobles en honor de la Marededéu:
El santuari, molt venerat a la rodalia, fou restaurat l’any 1976 i les obres posaren al descobert clarament la diferència entre les dues fàbriques.
Havíem vist i escrit alguna cosa el Patrimoni monumental d’Argelaguer :
CAPELLA DE SANTA MARIA DE MAGDALA DEL CASTELL DE MONTPALAU. ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/capella-de-santa-maria-de-magdala-del.html
ARGELAGUER MEDIEVAL
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/01/argelaguer-medieval.html
IN MEMORIAM DELS POUS DE GLAÇ D’ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-dels-pous-de-glac.html
IN MEMORIAM D’UN OFICI QUE ACOSTUMAVA A GELAR LA SANG.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/in-memoriam-dun-ofici-que-acostumava.html
CASTELL D'ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/castell-dargelaguer-la-garrotxa-girona.html
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D'ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/esglesia-de-santa-maria-dargelaguer-la.html
FRANCESC DE MONTPALAU I SOLANELL, ambaixador del General de Catalunya
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/01/francesc-de-montpalau-i-solanell.html
CAPELLA DE SANTA ANNA D'ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/02/capella-de-santa-anna-dargelaguer-la.html
ESCOLES D’ARGELAGUER. LA GARROTXA. GIRONA
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/02/escoles-dargelaguer-la-garrotxa-girona.html
Argelaguer, la Garrotxa, Girona, Catalunya , necessiten i demanem més d’una visita.