El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
M’enviava fotografies de la capella del mas de Dalt de Canturri, advocada a Sant Vicenç, i em precisava , està en molt mal estat , filtracions , manca de manteniment , ...,
Patrimoni Gencat ens diu que és un temple d'una sola nau amb capçalera plana orientada a nord i coberta amb volta de canó. Presenta un àmbit presbiteral profund i sobrealçat en relació a la resta de la nau, a la qual s'obre a través d'un arc de mig punt, amb un desnivell que se salva amb una escala de tres graons. L'església presenta dues capelles laterals, obertes a la nau a través d'arcs de mig punt que, junt amb la capçalera, donen a la planta la forma de creu.
L'església presenta un cor de fust en alt als peus de la nau. Hi ha tres altars amb tres retaules barrocs de guix i fusta amb columnes salomòniques i decoració vegetal, han perdut, però, els llenços que contenien les imatges.
A la capella lateral situada a l'oest hi trobem una llar de foc construïda pels soldats durant la contesa bèl·lica que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.
L'església serví com a refugi de les tropes republicanes.
La porta d'accés a l'església es troba a la façana meridional, és d'arc de mig punt i es troba descentrada cap a l'oest.
Al damunt hi ha un ull de bou que si està centrat en la façana. El conjunt té dues finestres de doble esqueixada al mur meridional de cadascuna de les capelles laterals. El parament exterior de la nau és a base de carreuons toscament desbastats i de disposició totalment irregular. Hi ha restes d'arrebossat de calç sobre el mur meridional.
La coberta del temple és de llosa a doble vessant. Recentment, part d'aquesta coberta ha cedit.
A. Moras , Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca i àdhuc Catalunya el màxim reconeixement, retratava l’any 1983, Visió d'una façana.
L'església de Sant Vicenç de Canturri recorda per la seva tipologia a l'església relativament pròxima de Santa Creu de Castellbò que data del segle XVIII.
No es coneixen notícies concretes sobre la història de l'església de Sant Vicenç de Canturri, es sap que era sufragània de la parroquial de Sant Marc dePallerols del Cantó i que actualment està “tècnicament” supeditada a l'església parroquial de Sant Serni de Noves de Segre. En el lamentable estat en que es troba la celebracions religioses NO SON POSSIBLES, cal considerar-la com una ruïna.
La Maria Lluïsa Cases i Loscos en diu a: https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601co.xml
El mas de Canturri, dividit des del segle XIX en el mas de Dalt, al qual pertany l’església de Sant Vicenç, i el mas de Baix, situat a l’esquerra del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò.
El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, en la seva acta de consagració del 1080.
En el Spill del vescomtat de Castellbò del 1519, Canturri de la vall de Santa Cecília, consta com a mas habitat per dos germans.
La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria de Castellbò, com a successor del monestir de Santa Cecília d’Elins, mentre que el mer i mixt imperi era del vescomte.
La jurisdicció criminal, que havia estat causa de litigi entre ambdues senyories, fou concedida, per arbitri del bisbe Pere de Cardona (1472-1515), al prior de Castellbò.
La capella particular de Sant Vicenç de Canturri és sufragània de la parroquial de Pallerols del Cantó.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.