Trobàvem oberta l’església que havia estat parròquia de Fogars de Montclús, advocada a Sant Cristòfol/Menna, situada al Montseny sobirà.
Acull avui en els seus edificis a la Comunitat Cenacolo, de la que llegia que començava a “ funcionar” el 16 de juliol de 1983, festa de la Mare de Déu del Carme, en una casa abandonada i destruïda, cedida per la Comuna al turó de Saluzzo, a Cuneo (Piemont), a sor Elvira Petrozzi, coneguda avui com a Mare Elvira.
La Comunitat Cenacolo és una manifestació de la tendresa de Déu atenen el crit de desesperació de molts joves perduts, enganyats i desil·lusionats, que no han trobat l'alegria de viure, el veritable sentit de l'existència en les falses llums del món.
Neixia un lloc on són rebuts, lloc de d’amor i servei a la vida que amb els anys es transformà en font d'esperança i resurrecció per a moltes persones marginades, desesperades, drogades,.., perdudes en el món de les tenebres,.
Mare Elvira comença pensant en obrir una casa, els projectes de Déu però, son molt més agosarats : els joves arriben de tot arreu demanant ser rebuts per a poder trobar el sentit de la vida.
Així es multipliquen les cases de la Comunitat Cenacolo, anomenades fraternitats, primer a Itàlia, després a Europa i després en altres terres: actualment les fraternitats són 63, presents en 18 països (21 a Itàlia; Àustria 1; Bòsnia i Hercegovina 2; Croàcia 8; França 5; Anglaterra 1; Irlanda 1; Polònia 3; Portugal 1; Eslovènia 1; Eslovàquia 1; Catalunya 2; Argentina 3; Brasil 5; Mèxic 1; Perú 2; Estats Units abril; Àfrica-Libèria 1)
A les fraternitats d'Europa i dels Estats Units es reben milers de persones, sobretot joves, que sovint carreguen amb un profund disgust existencial , que porten al corperò , el desig de trobar el veritable sentit de la vida en el camí comunitari.
A Amèrica Llatina, a més de diverses cases per a joves, van néixer les missions per rebre els nens del carrer orfes i abandonats.
A l'Àfrica fa dos anys va néixer la nostra primera missió per a nens orfes de Libèria.
En els llocs on ens guia la mà de la Divina Providència, desitgem ser una llum en el món de les tenebres, llum petita però significativa, una esperança que reneix, un testimoni viu de que la mort no té la darrera paraula.
La Comunitat Cenacolo acull gratuïtament a joves que li demanen ajuda mentre estan passant un moment difícil. Són rebuts després d'un camí d'acostament que es realitza a través d'algunes trobades preliminars, que anomenem "col·loquis" o "entrevistes" i que es desenvolupen en els diversos centres d'escolta. Aquest camí serveix per conèixer la problemàtica de cada jove i verificar la seva idoneïtat per emprendre el camí.
Per ampliar la informació sobre l'admissió en alguna de les fraternitats masculines o femenines de la Comunitat a Catalunya i a España, i endegar el camí d'incorporació, contacteu-ho amb les següents persones segons la zona de residència.
Sempre que sigui possible, la persona que demana ajuda ha d'estar acompanyada almenys per un membre de la família.
Vaig tenir ocasió de xerrar amb alguna de les persones que formen part de la Comunitat a Sant Cristòfol/ Menna de Fogars, i m’enduia la certesa que per aquest camí, molts joves retornaran al món. Alhora, constatava que la seva presència portava vida novament a aquest racó isolat del massís del Montseny.