Avui estic particularment trist, acomiadàvem a l’església de Sant Salvador de Sabadell a l’ANTONIO RIBAS MARIN que sens dubte està ja al cel, l’Antonio, com jo mateix, mantenien el nom en llengua castellana, com testimonis vius de l’horror de la dictadura franquista QUE NO PERMETIA els noms en cap altra llengua que no fos la castellana - els en deien/diuen ESPAÑOLA - , avui hi ha persones que es diuen catalanes, i defensen el manteniment de topònims en castellà que s’imposaven a sang i foc, als seus rebesavis, besavis, avis, pares,..., hi ha entre nosaltres un elevadíssim nombre de víctimes – inconscients - de la síndrome d'Estocolm.
Antonio, recordar-li al bon Déu, que va crear els pobles, els anhels de llibertat de Catalunya, i la infinita perversió d’aquells que s’ho oposen a aquest desig legítim i natural.
El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?
En aquesta ocasió publica un parell de fotografies de l’edifici que havia acollit l’escola de Torà de Tost, nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a la comarca de l’Urgell sobirà [ ALT URGELL], a la no nata Vegueria dels Pirineus.
El nucli està de sagnant actualitat:
http://salvem-tost.blogspot.com/2009/02/tora-de-tost.html
Fèiem una reflexió que és dissortadament aplicable arreu de Catalunya.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Reiterem ara i aquí la nostra demanda de col·laboració per recuperar la memòria històrica, els hi devem als rebesavis, als besavis, als avis, als pares, i tenen tot a dret a saber-ho el nostres, fills, nets, besnéts, rebesnéts,..., esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT
A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats aquest sistema pervers.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.