La mort de Sant Joan Baptista segons la versió d'Ibn Kathir, menys difosa que l'evangèlica, ens explica que el rei Herodes planejava casar-se amb la seua formosa neboda. Aquest matrimoni era vist amb bons ulls per l'ambiciosa Heròdies. En assabentar-se de la intenció del rei, el Baptista s'hi oposà per considerar-la incestuosa. Heròdies i Salomé III, enrabiades, decidiren venjar-se'n: la filla cantà i ballà davant l'oncle que, en acabar l'actuació, estava tan complagut que prometé donar-li qualsevol cosa; ella li demanà el cap del Baptista en una safata.
L’informe de Sant Joan Despí afirma que l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou arrasada per decret del mateix Ajuntament de la localitat, per ‘fer bona’ la tradició lligada al martiri del sant.
Amb excepció d’un calze, res es va escapar del robatori o l’incendi, entre el que desaparegué figuraven imatges i objectes de culte d’un gran valor artístic com : una veracreu, una custòdia, un calze d’or, i joies de la Mare de Déu (pàg. 83), un retaule del Roser d’estil renaixentista (pàg. 66), un retaule barroc de la Mercè molt notable (pàg. 69), un retaule de Sant Anton neoclàssic (pàg. 71), una interessant imatge barroca (pàg. 75), un púlpit renaixentista (pàg. 76), i una pintura del segle XVIII de la Mare de Déu del Remei (pàg. 77).
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
![]()
la reconstrucció, només en restava el campanar, fou encarregada a l'arquitecte Josep Maria Ayxelà Tarrats, que enviudava d’Ana María Tusquets Padrosa l’any 1973 – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data i lloc de naixement i traspàs d’aquest arquitecte -, el qual va reedificar l'església durant els anys quaranta del segle XX, l’edifici té tres naus capçades amb sengles absis.
![]()
La direcció artística i als disseny d’interiors s’encomanava al Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949), un exemple de la seva feina el podeu veure a la Capella del Santíssim.
![]()
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’informe de Sant Joan Despí afirma que l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou arrasada per decret del mateix Ajuntament de la localitat, per ‘fer bona’ la tradició lligada al martiri del sant.
Amb excepció d’un calze, res es va escapar del robatori o l’incendi, entre el que desaparegué figuraven imatges i objectes de culte d’un gran valor artístic com : una veracreu, una custòdia, un calze d’or, i joies de la Mare de Déu (pàg. 83), un retaule del Roser d’estil renaixentista (pàg. 66), un retaule barroc de la Mercè molt notable (pàg. 69), un retaule de Sant Anton neoclàssic (pàg. 71), una interessant imatge barroca (pàg. 75), un púlpit renaixentista (pàg. 76), i una pintura del segle XVIII de la Mare de Déu del Remei (pàg. 77).
http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf
la reconstrucció, només en restava el campanar, fou encarregada a l'arquitecte Josep Maria Ayxelà Tarrats, que enviudava d’Ana María Tusquets Padrosa l’any 1973 – ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data i lloc de naixement i traspàs d’aquest arquitecte -, el qual va reedificar l'església durant els anys quaranta del segle XX, l’edifici té tres naus capçades amb sengles absis.
La direcció artística i als disseny d’interiors s’encomanava al Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 - Barcelona, 1 de maig del 1949), un exemple de la seva feina el podeu veure a la Capella del Santíssim.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com