El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
El Jordi Vila Juncá publica una fotografia amb aquest peu informatiu; antic pont del camí ral , sobre el riu de Font Bordonera i Fontanet . Al fons Santa Fé. Organyá , Alt Urgell
Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) el retratava l’any 1979 “Vista del pont i del seu entorn immediat” per PatrimoniGencat, que li dedica una descripció telegràfica; pont vell d'un sol arc construït en pedra sobre el riuet de Fontanet (continuació del barranc de la Muntanya), afluent de l'esquerra del Segre, emplaçat en un indret proper a la carretera.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30725
Es conserva l'arc apuntat, estructurat amb dovelles.
Ha estat reforçat amb ciment i pedres.
Li aniria molt bé a l’Urgell sobirà, a la Cerdanya jussana, als Pallars jussà i sobirà i la Ribagorça sobirana, que desprès de més de 45 anys de la mort OFICIAL del sàtrapa, des de la Generalitat de Catalunya – que ha resultat ser tant o més centralista que el REINO DE ESPAÑA – es desplegues la llei de les Vegueries, està fora de dubte que de les necessitats que tenen les terres del Pirineu, en tenen més consciència els que viuen aquí – encara – que la munió de funcionaris que distribueixen des de Barcelona les “ molles de pa “ de la inversió pública.
Els de Tortosa, que demanen també des de fa anys i panys el reconeixement de la seva singularitat, “ la quinta província”, tenen una dita “ el més tonto pot ser bisbe “ , Ermessenda de Valrà, formalment respectuosa de les jerarquies eclesiàstiques ho remata així “ sap més un bisbe i un ase que un bisbe tot sol”
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT