Havíem fet una crida a les pàgines L'ENYOR DELS TEMPS: La Seu i comarca, la seva gent i costums, i Fotos de la Seu d'Urgell i comarca Alt Urgell , per recuperar imatges i dades dels edificis que havien acollit les escoles.
Fèiem una reflexió que és dissortadament aplicable arreu de Catalunya.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
La Mercè Solanelles Ubach , em feia arribar un parell de fotografies de l’edifici que havia aixoplugat l’escola Pública de Montant de Tost, nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, a la que hauria de ser des de fa MOLTS anys la Vegueria dels Pirineus.
Rectoria a l'esquerra i pis del mestre damunt l'escola
Reiterem ara i aquí la nostra demanda de col·laboració per recuperar la memòria històrica, els hi devem als rebesavis, als besavis, als avis, als pares, i tenen tot a dret a saber-ho el nostres, fills, nets, besnéts, rebesnéts,..., esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Li aniria molt bé a l’Urgell sobirà, a la Cerdanya jussana, als Pallars jussà i sobirà i la Ribagorça sobirana, que desprès de més de 45 anys de la mort OFICIAL del sàtrapa, es fes el desplegament des de la Generalitat de Catalunya – que ha resultat ser tant o més centralista que el REINO DE ESPAÑA – de la llei de les Vegueries, està fora de dubte que de les necessitats que tenen les terres del Pirineu, en tenen més consciència els que viuen aquí – encara – que la munió de funcionaris que distribueixen des de Barcelona les “ molles de pa “ de la inversió pública.
Els de Tortosa, que demanen també des de fa anys i panys el reconeixement de la seva singularitat, “ la quinta província”, tenen una dita “ el més tonto pot ser bisbe “ , Ermessenda de Valrà, formalment respectuosa de les jerarquies eclesiàstiques ho remata així “ sap més un bisbe i un ase que un bisbe tot sol”
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT