No hi ha gaire informació d’aquest Santuari de Sant Jordi, del municipi de Camarasa (Noguera), situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m), contrafort de la serra Carbonera.
desprès de visionar :
tenim clar que s’aixecava el primer edifici, amb data posterior a l’any 1453, en que coincidint amb la caiguda de l'imperi romà d'orient s’inicia l'època moderna.
També que en els dies foscos del genocidi contra Catalunya, la capella va patir danys d’importància ‘refeta després de la guerra civil, disposa ara d’un refugi lliure adossat’. El Drac en el període 1936-39 ens va guanyar, i val a dir que té ‘mal guanyar’.
El Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas feien unes magnifiques fotografies d’aquest edifici rectangular, que dona cabuda alhora al Santuari de Sant Jordi, i al refugi esmentat suara-.
El topònim Camarasa és de tot , menys pacífic, trobàvem opcions que van des d’un origen preromà Kam , ‘muntanya’, Ar , ‘vall’ , i encara ‘ Asa, que tindria un sentit de proporció , ‘gran, la gran’ ; a la tesis que recull l‘enciclopèdia catalana – seguint Holder - en defensa un origen cèltic (provindria de Camaracum, com Cambrai); i encara el fet que Camarasa esdevingué a mitjan segle IX una suda sarraïna contra els cristians de la Marca Hispànica, dona credibilitat a la procedència d’aquesta llengua, quam a-ruasa ‘ residencia del Cabdill’.
Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 — Barcelona, 22 de febrer de 1985, ens deixava un bell resum de la seva existència, en aquests versos :
hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.
I s’adreçava al titular d’aquest Santuari – que potser no va conèixer – amb aquesta pregaria :
Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres pecats
d'avarícia i enveja,
del drac de la ira
i de l'odi entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer la pau
i salva la parla de la gent catalana.
Ara com ell, digueu:
«Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.»