El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’edifici que acollia l’escola del poble de Bóixols, que forma part del municipi d'Abella de la Conca, comarca del Pallars jussà, de l’espoliada província de Lleida.
N’havíem publicat :
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/02/in-memoriam-escoles-publiques-de.html
Aquest patrimoni immaterial - Catalunya fou capdavantera en aquest àmbit de l’educació - , del que n’havíem anat recollint imatges i dades en d’altres indrets d’aquesta comarca , NO FORMA PART habitualment dels catàlegs de Patrimoni, en aquells municipis – pocs – que en compliment de la llei, en confegien :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-jussa.html
Quan al topònim "Bóixols" Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa que fa referència a l'arbust o arbret del "boix", molt abundant en aquestes altes terres. El final en "-ols" deu ser un diminutiu, possiblement amb valor de col·lectiu.
Retratava també l’església parroquial advocada a Sant Vicenç, a la que dedicarem en el seu moment una crònica:
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7737
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicen%C3%A7_de_B%C3%B3ixols
En la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i en molts casos coetanis a la dictadura franquista , voldríem comptar amb la col·laboració de totes les persones que van néixer en un poble petit, del que en massa ocasions van haver de marxar per guanyar-se les garrofes.
La Mancomunitat de Catalunya , i desprès la Generalitat durant la II República, intentaven millorar la vida arreu de pobles, viles, i ciutats.
La dictadura a requeriment dels capitalistes que van finançar l’alçament armat, buidava pobles i viles, per facilitar-los “ un exercit de reserva de mà d’obra barata“. Ara, quan les màquines substitueixen aquesta mà d’obra, el sistema no els dóna cap alternativa.
Esperem a l’email castellardiari@gmail.com les fotografies i les histories dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista i en molt casos fins anys desprès de la seva implementació.
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.
Dissortadament, constatem que tant la premsa que s’autoqualifica de “catalana i democràtica” , com l’hereva de la premsa del “ movimiento”, no tenen gaire interès en aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?.
Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT