El diumenge 14.02.2021, desprès de fer una llarga cua per dipositar el meu vot, cua, val a dir-ho pèssimament organitzada, i en la que sentia comentaris que situaven la jornada electoral al nivell de la de l’octubre de 2017. En aquella, deien , ens enviaven al crit de “ a “ por ellos” forces repressives amb instruccions d’actuar amb la màxima violència, i amb el resultat conegut de que els europeus, fins als menys demòcrates, no els agrada que aquestes accions apareguin als mitjans; en aquesta ocasió doncs deixaven a la Covid.19 la feina “bruta”. Esperem que ara, com aleshores, no aconsegueixen les seves espúries intencions.
Feta la feina, tornava a casa i cercava dades de l’església parroquial de Vilamitjana, al terme de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l’Urgell sobirà, de la que me’n havia enviat fotografies el Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i que atesa la situació de “ presó local/comarcal RENOVABLE/REVISABLE “, en que ens trobem a Catalunya, havíem establer una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog; us esperonem a compartir aquesta publicació amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
L’havia retratat - Vista general de l'església - l’Antonio Moras Navarro l’any 1986, sou pregats de facilitar-los més dades d’aquest fotògraf, lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs, peripècia vital,..., aquest és un dissortat reialme on és molt fàcil trobar dades de persones que no han fet – ni faran – res de positiu per a la humanitat, i alhora ens manca qualsevol informació de persones sense les quals s’hauria perdut la memòria històrica.
Quan al topònim el diccionari català valència balear ens diu ; etimològicament prové del llatí villa mediana, ‘vila d'enmig’.
La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriu de l’esglñesia parroquial de Vilamitjaa , advocada a Santa Coloma , al terme de Montferrer i Castellbò, a la comarca de l’Urgell sobirà;
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601bx.xml
El lloc de Vilamitjana és esmentat documentalment a la darreria del segle X, en una acta testamentària datada el 999 per la qual el testador, un personatge dit Miró, llegà a Santa Maria de la Seu i al monestir de Santa Cecília d’Elins una vinya i una peça de terra, respectivament, totes dues situades al terme de Villa Migana.
D’altra banda, són força nombroses les referències documentals al llarg del segle XI, on s’esmenta, per una o altra causa, l’església parroquial de la vila, dedicada des d’antic a santa Coloma. En la seva major part es tracta de cartes de donació expedides per habitants de la contrada, els quals cedeixen a Santa Maria de la Seu alous, vinyes, cases i altres possessions situades “in apendicio de Sancta Columba… in Villa Migana”, i encara que amb menys freqüència, es troben escriptures de venda de propietats en aquest indret efectuades entre particulars.
La parròquia de Vilamediana és mencionada també en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu. Més tard, un document datat entre els anys 1060 i 1108, informa de la venda que el vescomte Ramon Miró d’Urgell i la seva esposa Ermessenda feren a Pere, consistent en diversos alous que posseïen a la vall de Castellbò pel preu de dotze unces; un d’aquests alous era situat al terme parroquial de Santa Coloma.
Una notícia relacionada directament amb aquesta església és proporcionada per la publicació sacramental d’un testament atorgat l’any 1064 per un tal Guillem, el qual, segons l’escriptura, llegà a Sancta Columba de Vilamigana una unça d’or per a les obres del temple.
Segons es dedueix d’un capbreu confeccionat l’any 1378 per la comanda de Susterris, aquest establiment religiós posseí propietats considerables a Vilamitjana, consistents bàsicament en homes propis i béns immobles. A la darreria d’aquesta centúria, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta la contribució que pel dit impost van satisfer el capellà i l’síafor d’aquesta parròquia.
El lloc de Vilamitjana estigué inclòs durant l’edat mitjana dins l’extensa jurisdicció territorial dels vescomtes de Castellbò.
Al llarg del treball conjunt, ens havíem trobat amb algunes polèmiques, la ÚNICA a la que faré aquí referència és la denominació sobirana - que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà) – en el diccionari català. Em negava a emprar la forma castellana ALTO/BAJO, fins en la seva traducció ALT/BAIX, en primer lloc perquè tenim una paraula catalana específicament creada per referir se a qüestions orogràfiques, i en segon i més important, perquè exerceixo la meva llibertat, si més no, fins que sigui possible.
Al meu DNI, diu ANTONIO, perquè com els jueus del camps d’extermini, EM NEGO a canviar-ho ara, i sóc testimoni – un més – de que no fa gaires anys, NO ERA POSSIBLE escollir lliurement el nom, nomes permetien la inscripció en CRISTIANO que com es va dir la llengua castellana, durant un grapat d’anys de la dictadura militar franquista.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de Santa Coloma , davant l’Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.