Havia demanat dades de l’autoria de diferents immobles monumentals de Puigcerdà a l’àrea de Cultura i Patrimoni cultural del Consell Comarcal de la Cerdanya, i em contestaven ;
Bon dia,
Li remeto al catàleg de monuments del municipi de Puigcerdà. Pot sol·licitar la seva consulta a l’ajuntament. El llistat també ha estat publicat per el públic en general amb les dades que es coneixen al següent enllaç:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Puigcerd%C3%A0
Pot consultar el llibre de Sebastià Bosom i Martí Soler “Carrers i Places de Puigcerdà” que trobarà a la Biblioteca Comtat de Cerdanya, on potser es pot trobar alguna informació més.
Lluny de caure en el desànim, continuava la meva recerca i sortosament Joma Castro Fernàndez em deixava un comentari ; Sant Jaume de Rigolisa. Arquitecte Salvador Viñals. No se si es refereix a Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847[1] – ídem, 20 de novembre de 1926 ).
Entre les seves obres a la Cerdanya destaca , la torre Buxareu [ La Quinta Eulàlia] en Puigcerdà(1879), No se si serà ell o és un altre arquitecte. Caldria investigar en la seva obra. I afegia un enllaç, del que no en deuen tenir noticia a l’àrea de Cultura i Patrimoni cultural del Consell Comarcal de la Cerdanya
CAPILLA DE SAN JAIME DE RIGOLISA
La antigua capilla fue destruida por los franceses en 1793, siendo reconstruida por la familia Guasch. En 1885 estaba casi en ruinas, pero fue adquirida por Félix Macià Gelbert, quien desde el primer momento tuvo la intención de reconstruirla, aunque finalmente lo harían sus hijos Fèlix y Mercè Macià Bonaplata. Fèlix Macià i Bonaplata (Barcelona, 1831 – 1892) Fou elegit diputat pel districte de Puigcerdà.
La actual capilla, ligeramente desplazada de la anterior, fue inaugurada y bendecida el día de San Jaime de 1887. La capilla, de estilo neogótico, consta de tres partes: una cripta bajo el presbiterio, la capilla propiamente dicha y el campanario cuadrado que se levanta 17 metros. Su arquitecto fue Salvador Viñals de Barcelona.
El retablo, así como diversas pinturas de Pere Borrell del Caso (Puigcerdà, la Cerdanya, circa 13 de desembre de 1835 – Barcelona, 16 de maig del 1910), se perdieron con el saqueo que sufrió el año 1936. En los alrededores de Rigolisa, por San Jaime, se celebraba una importante romería que a lo largo de las últimas décadas se ha ido perdiendo hasta llegar a ser testimonial.
Muchas eran las familias que se reunían en la plaza y cercanías para merendar y bailar sardanas. La fuente, mesa y bancos, hoy día desaparecidos, se integraban como elemento refrescante de la celebración.
Patrimoni Gencat li dedica un comentari telegràfic, l’església de Sant Jaume, és de construcció moderna, segle XIX , neogòtica i amb una gran rosassa a la façana.
Va ser erigida per la família Macià i Bonaplata, en substitució de l'església parroquial de l'antic terme de la Baixa Cerdanya anomenat Aragolisa. Al segle XIX, Rigolisa s'agregà al municipi de Puigcerdà.
En aquesta ermita s'hi fa un aplec el 25 de juliol de cada any.
Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847– ídem, 20 de novembre de 1926). Té força “números” , quasi el 100%, perquè se li adjudiqui l’autoria de l’església de Sant Jaume de Rigolisa.
Llegia en algun lloc “capella”, explicàvem suara que el terme església és sempre correcte per referir-nos a un edifici religiós que acull oficis religiosos.
Parlem de capella, com a part d’una església, com a edifici religiós situat en un nucli on n’hi ha un altre de més principal, o com annexa a un edifici.
Parlem d’ermita, com a edifici religiós situat FORA d’un nucli , i que NO està annexa a un edifici.
El terme parròquia emprat com a sinònim de terme o municipi és equivoc, l’església d’una comunitat cristiana/catòlica es coneix com “ parroquial”, està clar que hi ha diferents “categories” de parròquies, això però no li treu aquesta condició a la església que és sufragània.
Constatava , una vegada més, que les comunitats petites, les illes en son el millor exemple, desenvolupen un mecanisme d’autodefensa que consisteix en construir un món tancat i inaccessible als forans.
I aclaria “ urbi et orbe “ . No tinc intenció de polemitzar, si les meves publicacions ofenen a algú, deixaré de publicar-les.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de l’Apòstol Sant Jaume – abduït com bona part dels sants i verges per la dictadura franquista - davant la Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Els ajuntaments, per llei, han de crear i mantenir, Catàlegs del Patrimoni històric i Cultural.