Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), Josep Maria Ros i Vila (Barcelona, 2 de novembre de 1899 - 22 d'agost de 1993) Josep Maria Sostres i Maluquer (La Seu d'Urgell, 15 de maig de 1915 - Barcelona, 9 de febrer de 1984),..,son les úniques “firmes” que poden trobar al Catàleg de Patrimoni de Puigcerdà
El C.O.A.C en diu poca cosa de la capital de la Cerdanya, dita en alguns lloc BAIXA, i per a mi jussana.
Qui té publicades més dades d’aquest Patrimoni Cultural, NO ÉS – com caldria suposar – el Consistori ceretà, sinó els amics de:
https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=171411
L’enginyer valencià, José María Fuster Tomás (1868 – 1929)va ser l’autor de l'edifici de l'estació del ferrocarril de la que ens diu Patrimoni Gencat; es desenvolupa a partir d'un volum central, el carener del qual es disposa en perpendicular a l'eix de la via, que ressalta entre els dos llargs cossos laterals que se li adossen i que acullen les dependències funcionals en una disposició de planta baixa, pis i golfes. Així, al conjunt s'hi contenen sales per a viatgers, despatxos, magatzems i habitatges per als treballadors de la companyia ferroviària. D'aquest cos central destaca el finestral del primer pis, amb tres obertures separades per mainells sota un arc rebaixat, que constitueix una reminiscència dels finestrals de les dependències d'enclavament de les estacions modernistes que MZA, Red Catalana, havia construït des del 1905 en el marc del Pla d'estacions de Barcelona. La disposició es repeteix en d'altres punts de l'edifici, tot i que no constitueix l'únic model, perquè n'hi ha d'altres amb una única obertura i, entre aquests, n'hi ha amb arc rebaixat o amb arc de mig punt. Sí que tenen en comú, totes les obertures, un pronunciat emmarcament, tant en els arcs i els ampits com en els brancals, en imitació d'encoixinat, i encara amb reclaus als arcs i als brancals. A les teulades, cobertes amb pissarra, de fort pendent i ràfec prominent, s'hi obren pinyons o llucanes que acullen les finestres del primer pis i els respiralls de les golfes. L'interior de l'edifici, malgrat que hagi patit diferents condicionaments al llarg del temps per actualitzar-ne la funció, encara conserva en alguns llocs de pas uns arcs esglaonats, d'inspiració "Art Déco". En tota la longitud de l'edifici, la que s'obre a l'andana, hi ha un porxo cobert amb pissarra -construït en una data desconeguda, posterior a la inauguració de l'edifici- que se sosté en cinc arcs rebaixats, i encara, un parell de mig punt, als extrems, bastits amb carreus de pedra ben escairada. El parament exterior es mostra dominat per la presència de la pedra natural aparellada en carreus i en paredat capserrat, la qual cosa anuncia la voluntat dels que van projectar l'estació de Puigcerdà d'acostar-la al caràcter muntanyenc tradicional de la Cerdanya.
Una part d’edifici acull avui un hotel.
https://www.hotelparadapuigcerda.com/el-hotel/
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., dels promotors i autors dels magnífics edificis que s’excaven en els darrers decennis del segle XIX, i els primers del segle XX.
Catalunya, us ho agrairà.