El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local RENOVABLE/REVISABLE “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies del runam de Sant Marc del Vilar al terme de Lles de Cerdanya, del que ens diu Patrimoni Gencat; edifici de planta rectangular, d'una sola nau i un cos afegit prop de la capçalera (sagristia). Sense coberta, encara que queden restes de teules i de l'embigat de fusta. Un arc apuntat obre una fornícula a la paret que substituiria l'absis. Es conserva un arc former, de mig punt i amb la clau de dovella formada de trossos de pissarra. El campanar d'espadanya amb un sol forat és a punt de caure. Un tancat de pedra seca volta l'església.
En l'actualitat el campanar és desaparegut i l'interior de l'edifici és ple de verdoses degut a l'ensorrament de la part superior de l'ermita.
L'aparell és de còdols sense treballar exceptuant el angles de l'edifici, en els quals les pedres han estat triades i treballades. Pel que resta de la paret de capçalera podem afirmar que l'ermita estava coberta amb teulada a doble vessant amb perfil suau.
La façana presenta un accés rectangular amb bastiment de fusta i dues finestres quadrades ¡als laterals. Davant de la porta es conserva un pilar fet del mateix tipus que podria tractar-se de les restes d'un porxo.
A l'interior s'observa que la nau estava separada en dos espais per una gran arcada cega que arrenca de dues pilastres adossades a les parets a la manera d'arc triomfal. Al fons, un arc peraltat adossat a la paret de la capçalera definiria l'altar. Al mur de llevant es veu l'arcada que connecta amb la capella o sagristia, actualment tapiada.
L’havia retratat Immaculada Roca i Coma, l’any 1989
Vaig tenir ocasió de documentar alguns edificis de Lles, en una visita que feia a casa d’una bona amiga, la Rosa Salvador Aixendri, confiem que la Covid.19 – malgrat el mal govern DEL REINO DE ESPAÑA - no durarà eternament, i puguem tornar-hi.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/02/esglesia-parroquial-sant-sebastia.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/01/esglesia-parroquial-de-sant-pere-lles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/09/escola-publica-anterior-la-dictadura.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/el-benefici-lantiga-parroquia-de-lles.html
https://www.guimera.info/wordpress/coneixer/mas-barnola-lles-cerdanya/
I, he comptat , aprofito aquí per a donar-los les gràcies, amb l’experiència dels meus amics :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/11/musser-lles-de-cerdanya-lleida-catalunya.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/sant-jaume-de-travesseres-lles-la.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2011/10/de-coborriu-de-la-llosa-al-castell-de.html
M’explicava el Jordi Vila Juncá que l’ermita forma part del “ camí dels homes”. Us deixo un enllaç
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catarisme
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de l’Apòstol i Evangelista Sant Marc , davant la Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.