Aquest llarguíssim període de “ presó municipal/local RENOVABLE “ està trasbalsant a moltíssimes persones, als que pateixen malalties mentals de forma especialment greu.
Als que gaudíem visitant Catalunya ens fa moltíssim la punyeta, i llevat de l’existència dels arxius fotogràfics, no sabríem que fer.
Llegia que el Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) retratava l’any 1964, les runes de Sant Martí de Tagamanent, Patrimoni Gencat en deia ; església esmentada el 1009, que havia de ser la parroquial en lloc de Santa Maria quan aquesta havia d'esdevenir monestir. En no ser-ho, Sant Martí va perdre la parroquialitat i quedà com a capella o ajuda de Santa Maria de Tagamanent.
S'enrunà al segle XVIII.
Església en runes, tan sols resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis pel sud-est. El mur fa 6x3 metres d'alt, i és fragmentari. A 2 metres d'alçada té una filera de 7 forats quadrats per possible embigat. Collat a aquest mur arrenca un fragment de paret corba vers l'est, que era l'absis, i té 1,5 metres d'allargada. El mur té un forat -finestreta- que dóna directament sobre el camí d'arribada. El gruix del mur és 90 a 95 centimetres i és fet amb carreus i pedres polides. Els fonaments de la resta de l'església estan coberts per la malesa.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29570
El Martí Ferrer Estrany, la retratava l’any 2014, i el data 5 de maig de 2016, Crostowiki, la incorporava a l’entrada de :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Tagamanent
Dissortadament s’ha interromput la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, perquè dissortadament per més que cerqueu no trobareu enlloc gaires dades dels edificis escolars que hi havia al pobles, viles i ciutats de Catalunya, per aquesta raó, us esperonem a afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells a la nefanda dictadura franquista, també, també a que compartiu aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de Sant Martí de Tours, , davant l’Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.