L’Olga Sacrest Roca, publica una fotografia de CAN VAYREDA, al número 4 del carrer homònim , dedicat avui a honrar la memòria de Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894 ) l’edifici es coneixia antigament com Mas Reixach, i estava als afores de la vila, prop de la carretera de Santa Pau.
Fou transformat en una gran casa pairal a mitjans del segle XVIII i ampliat amb una façana neogòtica en el segle XIX, el disseny de la qual s’atribueix a Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903).
Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La façana principal, totalment simètrica, té tres cossos: un central i dues torres que donen lloc a les altres façanes.
A la part inferior del cos central es pot veure la porta d'entrada amb un arc de mig punt dovellat. Sobre aquesta hi ha una tribuna amb cinc arcs de mig punt coberts de vidres i amb decoracions als voltants d'estil neogòtic, a la part superior hi ha quatre finestres dobles. Les torres acaben amb piràmide.
L’Anna Maso Colldecarrera, explica que els Vayreda que van començar com a mercaders, van assolir l’èxit econòmic, i social , emparentant-se amb la flor i nata de les famílies pairals : Soler, Morató, Figuerola, Cors, Pasqual, de Busquets, de Noguer, Vila, Casabo, Olivas, Ventós, de Bolos, Puig de la Bellacasa,....
Aquesta “ presó municipal RENOVABLE” imposada amb l’excusa de la Covid.19 – que curiosament no impedirà els desplaçaments per anar a votar el 14 de febrer, i que ha impedit, i impedeix encara, acompanyar el dol de tantes i tantes famílies – s’aixecarà en algun moment, i si tenim la sort de trobar-nos entre els sobrevivents, posarem Olot en els primers llocs de la llista de visites inajornables.