Costen de passar les hores, els dies i les setmanes, en aquesta situació de “quasi presó”, en que “cautivos y desarmados” anem veien augmentar el nombre devíctimes de la Covid,19, i la successió imparable d’iniquitats contra Catalunya i els catalans.
L’Assumpta Figueras Viñas, publica fotografies de l’ermita de Sant Elies al terme de Mediona, a la comarca del Penedès sobirà.
Joan-Albert Adell i Gisbert , i Salvador Llorach i Santis, n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1913102.xml
L’ermita de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada.
El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies.
El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí a Bernat Pujol i al seu fill, l’ermita de Sant Elies amb les seves terres i possessions, amb el pacte que hi col·laborés portant creus, canelobres i el que fos necessari en senyal de donatiu i que il·luminés i netegés els draps de l’església.
Torna a aparèixer citada el 1316 i el 1323.
Sofrí una gran modificació arquitectònica el 1684.
No fa gaires anys es trobava en ruïnes, amb el sostre ensorrat, sense tanca i en un deplorable estat d’abandó.
Fa poc ha estat restaurada amb bastant d’encert.
Ens agradarà rebre imatges anteriors a la restauració, i dades sobre el seu autor a l’email castellardiari@gmail.com
És un edifici molt transformat, constituït per una nau coberta amb embigat, suportat per uns arcs de perfil apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un arc també apuntat, més estret que l’embocadura absidal.
Tota la seva estructura respon a un procés constructiu que podem situar entre els segles XIV i XV, en els quals s’aprofità totalment, o parcial, l’estructura de l’absis de l’església anterior, que podem datar entre els segles XI i XII. En aquest absis s’obren tres finestres de doble esqueixada, molt transformades, llevat de la del costat nord, que conserva gairebé íntegra la seva estructura que respon a les fórmules característiques de l’arquitectura del segle XI i principi del segle següent, tant per la forma de la finestra, com per l’aparell de carreu, que s’estén per tota la conca absidal.
Actualment és de propietat particular i forma part de la finca de Can Massana, propietat de Juvé i Camps, de Sant Sadurní d’Anoia, qui l’ha deixat al Bisbat de Barcelona des del 1992, per un període de 25 anys.
En els darrers anys s’hi han celebrat diversos actes de caire cultural.
Recomanable la lectura de :
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/histories-del-penedes-sant-elies/