L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems , us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església de Baussitges, advocada a Sant Martí de Tours, situada sota els colls de la Maçana i la Carbassera, al vessant empordanès de l'Albera. al nord del nucli urbà de la població d'Espolla, a uns set quilòmetres de distància del municipi i en una zona completament deshabitada.
Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una sola nau amb absis de planta lleugerament trapezoïdal capçat a llevant. La nau està coberta amb volta de canó i dividida en dues tramades pràcticament iguals per un arc toral de punt rodó, sostingut per pilastres adossades als murs laterals, amb les impostes destacades. L'absis també presenta volta de canó, tot i que més baixa que la nau principal i separada d'aquesta mitjançant un arc triomfal de mig punt, sostingut per pilastres de les mateixes característiques que les de l'arc toral. Ambdues arcades estan bastides amb lloses de pissarra disposades a sardinell. L'única porta d'accés a l'interior del temple es troba a la part occidental del mur de migdia. Es tracta d'una obertura d'arc rebaixat, lleugerament ultrapassat, bastida amb lloses de pedra disposades a sardinell. Hi ha també quatre finestres petites i allargades que il·luminen l'interior. Són de punt rodó i d'un sol biaix, i estan situades al mur de ponent i de migdia de la nau i als costats est i sud de l'absis. Damunt del mur de ponent de l'edifici es dreça un campanar d'espadanya format per tres grans pilastres, d'època posterior a la construcció de la resta de l'edifici.
La construcció és bastida amb pedra de mida mitjana simplement escantonada, lligada amb morter de calç. En determinades zones es pot percebre trams construïts amb la tècnica d'opus spicatum característica d'aquest període.
L'església parroquial de Sant Martí de Baussitges fou consagrada el 20 de desembre de l'any 946 pel bisbe Gotmar de Girona. En el mateix document s'indiquen els límits territorials de la parròquia i que l'església va ser edificada pel prevere Tredecindus o Teudesind. Encara així, per les característiques constructives es pot classificar aquesta església com preromànica, tenint en compte que l'acte de consagració pt ser posterior a la construcció original.
L'any 1218, el comte Hug d'Empúries cedeix al priorat de Santa Maria del Camp la tercera part del delme d'aquesta parròquia. El 1219, en una butlla del papa Honori III és confirmada com a domini de l'abadia de Sant Quirc de Colera. També apareix relacionada en les Rationes decimarum de l'any 1280.
Segons la llista de parròquies del Llibre verd de la seu de Girona de l'any 1362, l'església de Sant Martí de Baussitges formava amb l'església propera de sant Miquel de Freixe una sola jurisdicció parroquial. Aquesta unió també es reflecteix als nomenclàtors diocesans del final del segle XIV.
En el Synodales Gerundenses de Romaguera de l'any 1691, aquesta nova parròquia queda anul·lada. Posteriorment, amb el despoblament del territori, l'església quedà sense culte i fou abandonada. Fins i tot es reutilitzà com a estables.
L'any 1969 fou donada a conèixer com a església preromànica.
Els anys 1990 i 1991 el Departament de Cultura i Comunicació, la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'Espolla conjuntament amb el Grup d'Art de Figueres van endegar un projecte de consolidació de l'edifici i de restauració de la coberta.
Quan al topònim BAUSSITGES. - (agreg. d'Espolla). - DCVB,s.v.,390 , llegim; etimològicament sembla compost de balç i sitges. - GRIERA,21: En Baucitges posiblemente tenemos un nombre doble: Balç «precipicio», derivado de Balteu con vocalización de la 1, y sitja, derivado de Situla, «sitja», «Concavidad». - COROMINES,I,221: nom pre-romà.
TOPONÍMIA MEDIEVAL DE L'ALT EMPORDÀ (Municipis i Agregats)
El Joan Badia i Homs i la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez amplien aquesta informació a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0947501.xml
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant Martí de Tours davant l’Altíssim, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.