L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquèen valorin la seva publicació.
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’ermita del Veïnat dels Solers (a 5 Km a tramuntana de Sant Climent), advocada a Santa Fe.
Patrimoni Gencat en diu, església situada al nord de la població de Sant Climent, molt a prop del mas Solers, a uns cinc quilòmetres de distància del nucli urbà i a uns tres quilòmetres del veïnat de Vilartolí. S'hi accedeix pel camí de Requesens i es troba en una zona deshabitada a la vall del riu Anyet.
Església d'una sola nau amb absis de planta trapezoïdal capçat a llevant. L'interior, cobert amb voltes de canó, presenta dos sectors bastits en diferent època, comunicats mitjançant un arc toral situat al mateix lloc on hi havia el frontis primitiu. L'arc està bastit amb carreus de pedra ben desbastats i es recolza damunt dues pilastres adossades als murs laterals, que presenten les impostes motllurades. Les voltes de la nau conserven les empremtes de les llates de fusta de l'encofrat que fou utilitzat per construir-les, en canvi, la volta de l'absis presenta una notable capa d'arrebossat de morter i és força més baixa que la resta de voltes del temple. La part més antiga de l'edifici es correspon amb l'absis i el tram oriental de la nau, resseguida per un banc de pedra adossat als murs laterals. També destaca l'enllosat de pedres desbastades de granit. El banc corregut delimita l'inici de la zona presbiteral, disposada a dos nivells aconseguits mitjançant l'excavació de la roca, que aflora a l'interior de l'església. L'ampliació de la nau vers ponent està disposada a un nivell més baix que la resta i també presenta bancs correguts als laterals. En aquest sector del temple cal destacar una porta de mig punt tapiada al mur de tramuntana, que conserva les pollegueres de pedra de la porta original. L'accés a l'interior de l'ermita està situat al mur de migdia de la part primitiva de la nau i es correspon amb una obertura de forma irregular oberta posteriorment. La porta d'accés original, actualment tapiada, se situa a llevant d'aquesta. Es tracta d'una obertura d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de mida gran. L'actual frontis, orientat a ponent, presenta una altra porta d'arc de mig punt adovellat, tapiada i força degradada exteriorment. A l'interior també conserva les pollegueres de l'antiga porta. Damunt seu hi ha una petita finestra de mig punt i d'un sol biaix.
La construcció original està bastida amb pedra petita desbastada lligada amb morter de calç i disposada irregularment. A les cantonades hi ha pedres més grosses escairades. La part de ponent, en canvi, està construïda amb blocs de mida més gran, ben desbastats i disposats formant filades regulars, amb carreus a les cantonades.
L'església presenta una tanca de pedra a la banda sud de l'edifici que podria delimitar l'antic cementiri.
De l'ermita preromànica de la Santa Fe dels Solers no se’n tenen referències documentals fins a finals del segle XIV, quan apareix esmentada en dos nomenclàtors coetanis com a sufragània de Sant Climent de Sescebes; d'altra banda el paratge dels Solers ja és esmentat des de el segle XIII. Tot i això, l'origen del temple és incert i diferents experts la daten de manera dispar. D'una banda Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941) creu que el cos original va ser bastit entre els segles VII-VIII, encara que altres prefereixen datar el cos primitiu en un moment indeterminat entre els segles VIII-IX, però sense descartar la possibilitat que realment sigui més antiga. Sembla ser que hi ha més acord respecte a l'ampliació del segon cos que es situa al segle X, segurament a la segona meitat.
Hom pot dir que per les característiques de l'edifici i del context geogràfic on es troba, aquesta havia estat, en origen, capella d'un fundus, vil·la o establiment rural encara dins de la tradició romana, i faria molt posteriorment les funcions d'estable, en el moment que els masos del Solers estaven habitats.
A partir d'una publicació als anys 70 sobre la descoberta d'una església preromànica a l'albera, la preocupació del seu estat es va fer manifesta i el Grup d'Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès realitzà l'any 1976 uns treballs de neteja i consolidació en el paviment i la teulada, així com la col·locació d'un vidre a la finestra i d'una porta de fusta que va ser cremada durant els incendis que abastaren l'Albera l'estiu del 1986 i substituïda per l'actual metàl·lica.
Cal esmentar la làpida sepulcral de granit que es va trobar a tocar a l'ermita, al mur meridional de l'ermita i que es va traslladar dintre de l'ermita. Aquesta està datada al segle XIV i presenta incisa una creu grega amb línies múltiples i inscrita en un cercle, a més d'una inscripció en part il·legible, però de la que es pot recuperar la part final: V DIES MARCI ANNO DOMINI MCCCLXXXII OBIT BN DOMENECH. És molt possible que aquesta fes referència alguns dels sacerdots adscrits a l'església durant el segle XIV.
De Santa Fe dels Solers, n’amplia informació el Joan Badia i Homs ( Palafrugell, 9 de maig de 1941)
Que Santa Fe intercedeix davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
L’extrapolació de les dades de Catalunya 17931 víctimes des de l'inici de la pandemia de la Covid. 19 – que no son les pitjors del REINO DE ESPAÑA – situen la mortaldat al voltant de les 150.000 víctimes. Potser es podran estalviar alguns afusellaments, oi?.