El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local RENOVABLE “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
M’enviava fotografies de l’església de la Mare de Déu de la Trobada de Montferrer, nucli que forma avui el municipi de Montferrer i Castellbò a la comarca de l’Urgell sobirà.
Llegia; Temple de proporcions notables situat al planell que s’estén a ponent del turó de Montferrer.
Actualment és una ermita dedicada a la marededéu trobada en aquest emplaçament cap al segle XV, però anteriorment podria haver correspost a l’antiga església parroquial de Sant Feliu de Hiel.
El temple actual és d’època barroca, construït cap al segle XVII i presenta una sola nau separada del presbiteri per una notable reixa de ferro forjat. Recents excavacions arqueològiques han descobert l’existència d’almenys tres temples més antics per sota de l’actual dels segles XV, XI i anterior al X, respectivament
La retratava A. Moras l’any 1984
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15591
Hem demanat a Patrimoni Gencat , a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem res, i necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Malgrat la tristíssima evidencia, se’n fa molt difícil, entendre com en aquesta Monarquia Parlamentaria, és més fàcil, trobar dades de “persones” que no han fet - ni faran MAI – res de profit per a la societat, i és quasi impossible atorgar el reconeixement merescut a persones que com A. Moras, feien una tasca que perdurarà pels segles dels segles.
http://www.alturgell.cat/bcil-esglesia-de-la-mare-de-deu-de-la-trobada
Església on fa deu anys es va trobar una important cripta que havia estat soterrada. Conserva una antiga talla original de fusta policromada de la Mare de Déu de la Trobada protegida per una reixa.
Església que es troba actualment en un moment difícil, ja que a causa de la descoberta de la cripta han quedat a la vista tots els treballs arqueològics impedint en gran part la celebració dels actes litúrgics.
https://www.cataloniasacra.cat/llocs/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-trobada/185/l_ca
D’obligada lectura l’excel·lent publicació de l’Albert Villaró i Boix (la Seu d'Urgell, 1964)
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/122100#page=1
També, també, la crònica de la visita que publiquen la Maria Rosa Planell, i el Miquel Pujol, la “ parella romànica”:
http://indretsescbergueda.blogspot.com/2017/02/mare-de-deu-de-la-trobada-montferrer.html
Els amics de la Wikipedia ha de completar les dades relatives a aquesta església, impròpiament qualificada com “ermita”
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12011
Església és un terme correcte aplicable a TOTS els edificis dedicats al culte.
Tradicionalment s’empra capella, per designar una part d’una església, o un edifici religiós situat dins d’un nucli urbà, o annex a una edificació principal.
Diem ermita o santuari , a aquells edificis situats fora del nucli urbà, i que son annexes a cap edificació principal, s’entén que la casa dels ermitans – en el seu cas - és una construcció al servei de l’ermita.
Que la Marededéu de la Trobada de Monferrer – de la que ens agradarà rebre’n una fotografia DE MILLOR QUALITAT a l’email coneixercatalunya@gmail.com - intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia , que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, i els que pateixen estretors econòmiques.