El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local RENOVABLE “, en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ“, oi?.
M’enviava fotografies de l’edifici que havia acollit l’escola d’Artedó, popularment anomenat Ortedó, població del municipi d'Alàs i Cerc de la comarca de l’urgell sobirà.
És a 1.166 metres d'altura a la falda del puig de Sanatge al vessant septentrional de la serra del Cadí.
El poble havia format part de l'antic terme municipal de Cerc, annexat al d'Alàs i Cerc el 1970.
Anteriorment, fins al segle XIX , Artedó n'havia estat el cap municipal, al qual també donava nom.
Quan al topònim Artedó o Ortedó , el mestre Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) en defensa la procedència del bascoide arte-dun que significa "ple de roures verds".
Intueixo, des de la meva “ presó municipal RENOVABLE” només puc fer conjectures , que a Artedó o Ortedó , no es sent ja el murmuri de les fulles dels roures, que segons els arúspices, era - i és encara, allà on se’n troben- la veu del pare dels déus
Us esperonem a afegir-vos a la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors molts de ells a la nefanda dictadura franquista, també, també a que compartiu aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de Sant Vicenç, celestial patró d’aquesta població, davant l’Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.