En el nostre periple andorrà visitàvem la vall dels Cortals. Una carretera de muntanya l'uneix a Encamp.
Un record vagava en el meu pensament: Fa molts anys m’havia banyat i buscat granotes, era estiu, en les aigües fredes del riu que davalla per dita vall.
Per la definició trobada ja us podeu imaginar una vall esplendorosa amb unes panoràmiques meravelloses. Actualment, el telefèric de Gran Valira circula per una de les seves vessants i ens permet arribar sense esforç fins l’estació d’esquí de Grau Roig. A mitja vall hi ha una estació del telefèric i un rocòdrom.
Cortals és una vall, a l'esquerra de la Valira d'Encamp, que davalla de l'alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l'Ovella. El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l'alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l'emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d'Ensangents i dels Àgols.
És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli de les Bordes dels Cortals d'Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d'Ensangents, s'alça (1.804 m alt) l'antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals.
L’església és una senzilla edificació romànica, segle X, de murs de pedra d’una sola nau amb l’absis pla amb la teulada d’embigat de fusta i lloses de llicorella.
A l’esquerra de l’absis hi ha un contrafort i la teulada sobresurt en dita part.
Els seus murs per la diferencia del seu aparell ens indiquen que en un temps la nau va ser allargada.
El portal d’entrada, a la part sud, és de llinda de fusta, com altres antigues esglésies andorranes i la porta és simplement un conjunt de llates una damunt de l’altra.
Damunt la porta un campanar d’espadanya d’una sola obertura amb una campana.
En la meva recerca habitual via Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana i Internet no he pogut trobar cap dada més explicativa per tant la descripció és feta sota la minsa experiència de veure i visitar esglésies romàniques.
El santoral estableix que el dia de Sant Jaume Menor i Sant Felip, apòstols, és el 3 de maig. Segons la veu popular, Sant Felip era el més petit de tots i semblava un noiet. Per això la mainada el tenia per un d'ells i l'invocava contra els cops de roc i les batusses.
Sant Jaume Menor o Sant Jaumet el veneraven els abstemis perquè, segons la tradició, no va provar mai una sola gota de vi. En canvi, els beverris el denigren per haver estat tan ase de morir sense conèixer el goig de beure'n.
Si alguna persona coneix alguna dada sobre aquesta petita església li agrairé m’ho comuniqui per modificar aquesta nota.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.